UNA SOCIETAT AMB CAPACITAT CRÍTICA.

Les societats avançades europees es caracteritzen per tenir una gran capacitat crítica cap als seus governants i la seva classe política, és el que els permet qüestionar les actuacions polítiques negatives i canviar els equilibris de poder quan aquest no funciona. Res d’esclerosi impermeable a la crítica i del canvi.

Catalunya sempre ha estat una societat madura en aquest sentit, però observem guanya terreny una actitud infantil i acrítica que pensàvem allunyada del nostre tarannà. Actitud que s’ha estès i s’ha fet forta amb l’anomenat Procés, un engany que molta gent no vol veure, ja que el Procés no ha estat més que una successió de promeses incomplertes i incomplibles per una classe política que ha mentit aprofitant-se precisament d’un bast truc mental que han estès i que molta gent ha acceptat, és el … “nosaltres, fem el que fem, som intocables, no se’ns pot criticar, perquè fer-ho és trair Catalunya”, en resum, un gran xantatge emocional que mai hauríem d’haver permès.

La terrible gestió del coronavirus per part de la Generalitat, ha fet que es repeteixin situacions d’aquest tipus. Qualsevol crítica pretén solucionar-se amb el “la culpa és d’Espanya”, recurs fàcil; i no és que Espanya no sigui culpable i la seva actuació no hagi estat nefasta, que sí que ho ha estat i molt. L’important és que aquest argument s’utilitza per tapar els constants errors de Govern.

La mateixa “línia argumentativa” és extensible a la immigració. Ens sobta que molta gent que està en contra de la situació migratòria que patim, estigui al mateix temps a favor de Torra, president d’un Govern partidari de portes obertes i que està finançant constantment a MENAS, per descomptat amb la participació i complicitat de la nefasta ERC. Les dues formacions són igual de negatives. Cal només revisar les declaracions de Torra i Pugidemont sobre immigració.

En repetides ocasions hem vist que quan posem aquests arguments en els nostres mitjans, sortien persones obtuses dient “fake” o “mentida”, sense ni tan sols llegir els textos oficials i els “links” que incloíem, Quan no sabien rebatre els arguments passaven al “Pla B”, l’insult o el realment patètic i infantil, “qui us paga?”.
Siguem clars, s’actua de forma irreflexiva, infantil i irracional. El seu vot està captiu, volen i gaudeixen sent enganyats.

El primer que ha de recuperar Catalunya és el sa debat, la madura actitud d’assumir la realitat i de jutjar els polítics segons aquesta, no segons fantasies emocionals impròpies de societats com la que volem construir.

SOM Catalans.