Tallen a un dels últims boscos boreal dels Pirineus Orientals.

Com sempre, i enfront de fets gairebé consumats, el seguit de confusions en preceptes, reglaments, permisos, “investigacions”, informes …. són un marasme que sembla ben bé fet “ad hoc” per permetre barbaritats com aquesta i dificultar la seva aturada i prohibició.
Lleis i reglaments per protegir el nostre espai natural són imprescindibles .. Però a fi la cosa no va “d’això”, va de mentalitats.
La modernitat (per utilitzar una paraula general, però una mica coixa) ha promogut aquesta desfeta, un autèntic trencament ontològic, de l’home amb la natura. Ens han separat, ens han deixat orfes i aplegat dins de muntanyes de ciment que senzillament ens priven de “la gran visió” i de la sensibilitat envers el món natural.
La imposició forçada de les ideologies de la modernitat, capitalisme, mercantilisme, liberalisme, comunisme …. ha fet la resta. Aquesta última ideologia, de fet, ha estat la responsable dels desastres ecològics més grans del món, el del mar d’Aral en podria ser el paradigma.
Recapitulem, tot admeten que potser som molt ambiciosos, POLÍTICA, IDENTITAT i NACIÓ estan per sobre d’ECONOMICISME-BENEFICI, o dit en altres paraules la política està per sobre de l’economia.
Del nostre ideari …..
En aquesta concepció, lògicament, l’economicisme pertany a un pla inferior i no ha de servir, no pot servir, com referència per a decidir què i com fem amb la natura ….