Refugiats sirians a Barcelona.

La periodista Montse Martínez escriu un article sensacionalista al diari “el Periódico”, en el qual ens relata la complicada vida d’uns refugiats sirians que van vindre a Barcelona abans inclús de que l’Estat Islàmic aparegués a Síria. Trobem alguns aspectes significatius que cal exposar.

En primer lloc, donada la precarietat en què viu aquesta família al Raval de Barcelona, ens preguntem com pot ser que la demagoga alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, vulgui rebre més “refugiats” si no és capaç de cobrir les necessitats bàsiques d’aquelles persones que ja hi són aquí. El cartell “Refugees Welcome” penjat a la façana de l’Ajuntament queda molt bé per fer propaganda del “políticament correcte”, però la realitat és ben diferent; per altra banda, les paraules de Mohammad (membre d’aquesta família) són veritablement impresentables: «El problema dels refugiats, per mi, és molt més greu que la mateixa guerra a Síria», considera Mohammad, que, tot seguit, qualifica la UE d’«inhumana». El problema de fons és la guerra de Síria, causa sine qua non de la existència de refugiats, per tant, hem de concentrar els nostres esforços (tant els nostres com els dels propis sirians) en posar fi a la mateixa i reestablir la pau allà. Al mateix temps, criticar la UE titllant-la “d’inhumana” sense fer cap referència a tots els països àrabs molt més propers a Síria, tant geogràficament com culturalment -a més d’ésser més rics que nosaltres- és lamentable.

Europa no és la culpable de tots els problemes haguts i per haver al món. L’auto-culpabilització, el bonisme més pueril i el verí de la multiculturalitat són i seran la nostra perdició.
Necessitem una anàlisi real i seriosa del problema, no ens podem deixar guiar per impulsos sentimentalistes que només ens duran al caos.

SOM catalans.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/dur-dia-dia-dels-refugiats-sirians-barcelona-5041038