Reflexions d’un afiliat sobre la realitat quotidiana.

Reflexions d’un afiliat sobre la realitat quotidiana.

Un afiliat de la zona de Girona ens ha enviat aquesta reflexió, punyent, però carregada de veritat, us invitem a la seva lectura.

Avui passejava tranquil·lament pel centre de la meva ciutat. Feia bon dia i era ben plaent fer la passejadeta. No sé per quina raó, al migdia hi havia força grups escolars de nens i de vailets acompanyats del seus mestres i dels seus professors que visitaven els llocs històrics.
Atzarosament, però, he estat testimoni d’uns fets que m’han esglaiat (no cal ni dir, evidentment, que molts dels nens i dels nois parlaven en castellà) però que m’han ajudat encara més a veure quins disbarats s’esdevenen ara mateix a Catalunya. Quan passava pel costat d’una església he coincidit amb un grup de nens que anaven caminant amb un mestre, un noi jove, que en feia de capdanser.
Al costat de l’església hi ha una creu i el mestre ha fet un comentari sobre el monument. De cop i volta, però, s’ha hagut de girar estranyat perquè s’ha adonat que quelcom passava. Un dels nens sud-americans ha començat a cridar, en castellà (ni caldria dir-ho, ara, tampoc), que els musulmans no volien mirar la creu. El mestre aleshores els ha dit que els catòlics bé que entraven a la mesquita i que no passava res (si més no, no ha dit que calia respectar-ho i ha mirat de fer-los veure l’absurditat de tot plegat. Compte que no se n’assabentin els comissaris polítics del règim!), però els nens han continuat de rebutjar de mirar la creu. Aleshores, el mestre, més resignat que no pas cap altra cosa, ha deixat estar el tema.
I ara jo em demano? Qui fica al magí d’aquests nens de tants pocs d’anys aquestes idees, aquest odi? La seva família i el seu entorn, suposo. I aquesta família té tants de miraments a l’hora d’aprofitar-se dels diners i dels serveis dels ’croats’?
Hem de continuar de mantenir aquesta gentalla que ve aquí i no solament no s’integra sinó que fomenta l’odi cap a allò que som? Que no en tenim prou, de colons vinguts de ponent de fa anys i encara ara? Doncs sembla que no.
Esquerra i Convergència, o com es digui ara, continuen d’afavorir polítiques en contra de la catalanitat, és aquesta la seva Cata… ai, perdoneu, la seva República. Menys català a l’escola i pertot i més polítiques socials i culturals en pro de gentola que no sols menysprea ço que som, sinó que també ens odia: el català, la nostra història, els nostres costums (els doblers i els serveis, no, tot s’ha de reconèixer). Amb aquesta gent hem de conviure i ben contents, fa xalar aquest país multicultural en què els catalans rebem de tots costats a casa nostra.
Au, doncs, benvinguts a la República de l’Odi envers Catalunya, benvinguts a la República de l’Odi dels Bargalló, Amorós, Minoves, Junqueras, Torra, David Fernández i tanta d’altra politicalla envers els catalans i la catalanitat. Bé, per ara autonomia, que també se’n viu molt bé.

No hi ha comentaris

Ho sentim, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.