Procés R.I.P.

La gent és tossuda, però els fets i la realitat encara ho són més.

El procés mai va ser el que alguns volien pensar que era, ….”és tan fàcil veure miratges i confondre el que es vol amb la realitat” ….. o com diu Merli a la genial pel·lícula Excalibur, “fàcil és deixar-se portar per les entremaliadures d’un nen”.

Malgrat tot és just admetre que en determinats moments va ser difícil sostreu-res a l’efervescència general, però des de SOM catalans, fins i tot en els “millors dies” sempre van ser recelosos, molt recelosos del que es cuinava. Internament sempre vam malfiar-nos, i amb raó, d’aquest processistes que com més parlaven de multiculturalitat i república de tots … Menys parlaven de Catalunya i estat català.

Ara, avui, amb la renúncia de Quim Torra, alies Hakim Al-TorRa, a nomenar els consellers “revoltats” la cosa ja té certificat de defunció.

Des d’ara ja no hi ha excuses, més que la que alguns, esperem que no gaires, vulguin fer servir per fer moure el zombi, mentre intenten amagar la seva inutilitat i perquè no dir-ho, mal tapar la seva covardia… Sense oblidar les cadires, els sous de diputats i assessors varis.

És impossible no tenir un record pel Rufían .. “No hay plan B estaremos en el congreso 18 meses, ni uno más”, una frase, no pas l’única, que podria ser el resum final de l’estafa processista.

Ara, si en un futur que no seran quatre dies, volem arribar a ser un estat independent, cal refer-ho tot, estratègies, objectius i però sobretot i treballant sempre amb la realitat toca renacionalitzar, renacionalitzar i renacionalitzar el país.

https://www.vilaweb.cat/…/torra-accepta-les-condicions-per…/