LLUITA I PERSPECTIVA.

La repressió de l’estat espanyol contra les institucions catalanes ha fet avui un salt.

La gent està sortint al carrer, es crida a una mobilització i el clima “és calenta”.
Endinsats dins del conflicte, volem això no obstant, intentar agafar una mica de perspectiva, …. no sigui que els arbres ens amaguin el bosc.

La situació, la forma en què l’estat espanyol està fent les coses (coerció i repressió amb tuf de dictadura barroera a base d’entrades a conselleries, intervenció de cartells i sobres, etc….) i que no podem evitar malgrat “legalitats” promulgades per la Generalitat, està produint una reacció a la gent. A qui encara ho veia com una mica de lluny, l’obliga a “situar-se” i a prendre partit perquè les posicions queden reduïes a “estàs amb” o “estàs contra”. Tot això, en principi, ens beneficia.

Tanmateix en l’àmbit internacional s’han detectat alguns canvis subtils de guió (que no ho són únicament per la forma d’actuar de l’estat espanyol, però sense dubte això està tenint el seu pes) que no canvien però si condicionen els missatges que fins ara eren monolítics. Però dit això, tinguem una cosa molt clara, el respecte al referèndum, el fet mateix de mencionar-lo i admetre, sense dir-ho, que es pot arribar a fer, són maneres camuflades (atenció a la paraula camuflades) de donar-li legitimitat, si …. PERÒ COMPTE, tot això no és res, absolutament res si els que governen el país no actuen posteriorment (ja que malgrat la repressió que estem patint i la majoria parlamentària no s’han atrevit ni s’atreveixen a fer-ho) i proclamen la independència UNILATERALMENT, la famosa DUI, perquè hom sap que a la fi, serà DUI o NO SERÀ.

Ara, avui, cadascú a la seva ciutat o poble, continuem en la lluita, però no oblidem el que ja hem comentat al principi, perspectiva senyors, perspectiva, memòria i sang freda.

SOM catalans.