L’impost sobre hipoteques o el súmmum de la hipocresia de l’estament polític.

L’allau i el bombardeig de notícies i declaracions de tota la gentola dels mitjans i els mateixos polítics, només obeeixen a un propòsit, que “els arbres no ens deixin veure el bosc”.
Intentarem ser breus.

ORIGEN.


El càrrec al contribuent de l’impost de les hipoteques està regulat a l’article 29 de la llei 1/1993, de 24 de setembre, “llei de l’impost sobre transmissions i actes jurídics documentats” (desenvolupat al reial decret 828/1995, de 29 de maig en el qual en el seu article 68 es confirma).

I PART. POLÍTICA.

Aquestes lleis, que van ser elaborades i promulgades per, ATENCIÓ!!, el govern socialista de Felipe González, han estat vigents, de fet encara ho estan, …. durant 15 anys!!!
Cap dels governs següents, el PP, els socialistes, el PP altre cop i ara novament els socialistes, la van canviar o modificar, malgrat les queixes dels consumidors.
Ara encaixeu això amb les desvergonyides, falses i oportunistes declaracions fetes aquests dies per part d’aquestes formacions polítiques. Són uns hipòcrites que ens menteixen a la cara.

II PART. JUDICIAL.

Per altra banda, després d’anys de litigis i recursos, finalment s’ha arribat a una sentència de la sala contenciós administratiu del suprem que atribuïa el pagament d’aquest impost als bancs, després ha passat el que tots sabem, en un acte ignominiós del ple del tribunal suprem ha canviat, a favor dels bancs, la seva pròpia sentència.
Però … qui són els jutges que han fet aquest tripijoc digne d’un venedor d’un soc àrab?, d’on surten?, qui els anomena? Els jutges del tribunal suprem i el seu president són designats pel consell general del poder judicial i els membres d’aquest consell són anomenats en la seva totalitat pel poder legislatiu. És a dir, pel congrés i el senat (concretament 10 per cadascuna de les cambres). Resumint, l’estat decideix directament els nomenaments dels membres del consell general del poder judicial i són aquests els que designen els del suprem. S’entén?, es capta la hipocresia sense límits?

EPÍLEG.

La suposada independència del poder judicial és una fal·làcia. La indignació dels partits és una presa de pèl al poble, i l’anunciada modificació de la llei que promet el govern perquè d’ara endavant, però sense retroactivitat, sigui el banc qui es faci càrrec d’aquestes, és una ofensa a la intel·ligència.

SOM Catalans.

No fallen els governs, no falla el sistema judicial, falla el sistema en el seu conjunt, a la fi poca cosa més que una conxorxa mafiosa, sota pantalla de democràcia, per protegir-se uns als altres.

Molt a canviar, poc a salvar. Necessitem un canvi de fons, un canvi de valors, un canvi que resumirem en una frase o guia que tots hauríem d’interioritzar, “el profit de la comunitat nacional ha de ser abans que el profit personal”