La llei catalana de comerços, el TC i la disbauxa institucionalitzada.

La llei de la Generalitat 8/2004 de 23 de desembre, d’horaris comercials .. no era gran cosa, la seva tendència liberalitzadora era notable, però dins de certs límits encara regulava dies, horaris i hores màximes d’obertura de comerços.

A finals del 2017 el TC va suspendre alguns articles, ja que segons el tribunal “no té cabuda dins del règim liberalitzador” de la regulació espanyola. La caixa de Pandora es va obrir.
Ara, aquests establiments, gairebé en la seva totalitat pertanyents a immigrants o a grans cadenes, fan la seva en la disbauxa que s’ha instal·lat de forma permanent.
A més a més és un tipus de comerç que sota la tapadora de “comerços de conveniència” fan la competència deslleial al comerç tradicional, obren quan volen, fan el que volen i ningú els controla, …. serveixi d’exemple la venda de begudes alcohòliques a menors i de nit, entre d’altres.

I això no és tot! En alguns d’aquests comerços hi ha frau de contractacions. La cosa funciona així: l’immigrat que vol regularitzar-se “paga” perquè el propietari del comerç el contracti, i així aconsegueix la residència. Quan ja la té “és acomiadat” … Fins a la següent renovació del document. Arribat aquest moment “un nou contracte” del mateix tipus per uns pocs mesos, i així anem.
No descobrim res de nou … Sigui dit. Això ja se sap i l’administració fa els ulls grossos.

I així estem, perquè així volen que estem.

SOM Catalans, amb el nostre comerç … sempre.

https://www.ara.cat/…/suspensio-catalana-dispara-supermerca…