La importància vital del sector primari. Un esbós de la visió nacionalista.

Aquests darrers dies hem vist com els pagesos, no solament de Catalunya, s’han llençat a reivindicar la seva desesperada situació.
La punta de l’iceberg, la que es percep més fàcilment, són els preus per sota del cost de producció en la venda de les collites, però com passa amb els icebergs, la part que “no es veu” és la que fa més mal.

L’actual situació és la conseqüència de l’aplicació de les polítiques globalitzadores neoliberals (un exemple: fa pocs dies s’ha signat un acord nefast UE- Vietnam, en el qual ells mateixos es vanten de l’eliminació gairebé total dels aranzels. Per qui li pugui interessar més informació adjuntem un enllaç de la mateixa UE al final de l’article) que desprotegeixen encara més el sector (però no solament) enfront de les importacions amb preus del segon i tercer món …. Les taronges de Sud-àfrica, les avellanes de Turquia, .. etc. Serien les que més fàcilment ens venen al cap, però l’abast del problema és molt més greu, perquè ve de les mateixes arrels, del moll de l’os, del sistema econòmic que tenim.

No val a enganyar-se amb els paradigmes econòmics neoliberals que ens envolten, amb una UE que és la punta de llança de la globalització a Europa i amb uns governs locals “col·laboricionistes” que els fan el joc, LA SOLUCIÓ ÉS IMPOSSIBLE. Els polítics que aquests dies van a fer-se “la foto” amb les mobilitzacions no són part de la solució, són en realitat EL PROBLEMA i l’únic que potser faran, pressionats per la situació puntual, seran uns pegats que a la llarga produiran més mal que bé.

Dit això, que ha de quedar clar, la solució passa inexorablement per inclinar la balança dels respectius parlaments dels estats europeus i conseqüentment també la de l’Europarlament cap als partits nacionalistes. Després podrem establir polítiques de protecció, de reordenament dels canals de distribució (afavorint als petits i si convé …que convindrà, gravant als grans) i s’escau amb controls provisionals dels preus. Tot plegat fent sempre prevaldre al mercat els productes de proximitat i fent servir els aranzels per mantenir l’equilibri amb els del mercat exterior, és a dir extraeuropeu.

Un darrer aclariment per prevenir ocurrències esbojarrades, les idees “a lo Brexit” estan fora de la realitat i són a-històriques, la majoria dels estats que són dins la UE ja no són prou forts per valer-se per si mateixos i imposar-se en contra d’un món de blocs i d’interessos financers i comercials poderosíssims de tendències mundialistes. Per esclafar la ideologia neoliberal, hem d’aplegar-nos i fer pinya com europeus, perquè només com europeus tindrem el poder suficient per resistir contra la resta de poders mundials. Ha de quedar molt clar NO HI HA LLOC FORA DE LA UE, el que cal és canviar-la des de dins.

Per si encara queda algun dubte … una frase extreta del nostre ideari: “El nostre suport a la pagesia, l’autèntica base humana del país, per aconseguir un món rural fort no tindrà cap límit.

SOM Catalans.

Enllaç acord UE-Vietnam: https://ec.europa.eu/commissi…/presscorner/…/es/MEMO_18_6128