Itàlia es descontrola, és el principi del campament dels sants?

Malgrat el tsunami migratori dels darrers dies a Itàlia a on la situació es descontrola per moments, el president de la república no ha fet cap proposta real per aturar els fluxos, ben al contrari, la seva principal línia d’actuació és demanar a altres països que també assumeixin la seva part del pastís immigratori (queda prou clara la hipocresia, no cal ni explicar-la).

La inconsciència sembla l’única guia quan veiem les declaracions del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. “Itàlia i Grècia són verdaders herois per la seva acollida de refugiats. No podem deixar-los sols”.

No ens agrada reconèixer que entre tant disbarat, l’únic que ha dit una cosa amb sentit ha estat Mariano Rajoy, que ha insistit que “la batalla s’ha de lliurar al país d’origen”, però naturalment després d’una de bona havia de ficar cullerada i dir una ximpleria, perquè la seva manera de “combatre al país d’origen” és donar més diners per la via d’ajuda Oficial al Desenvolupament, forma de procedir que ja s’ha demostrat que és com tirar els diners dintre d’un un sac sense fons, i les ONG’s, ..que són les principals bombes d’aspersió que treballen per fer venir més i més immigrant. Recordem que s’han relacionat ONG’s amb els traficants del nord d’Àfrica.

Els governs europeus actuals i dels darrers 25 anys, marionetes dels globalitzadors, han eliminat a poc a poc però de forma inexorable les lleis que frenaven la immigració i han acabat per obrir, literalment, les portes d’Europa.
Recordem a l’estat espanyol les maniobres complementaries entre el govern de “dreta” d’Aznar, el primer govern que va obrir portes, afeblir la llei d’extrangeria i fer una regularització massiva, i el de Zapatero, “d’esquerra”, que …. “va treure les portes”.
Ells i els governats en tot l’àmbit d’Europa occidental en la seva època i avui els actuals dirigents són els CULPABLES del que està passant.

La situació s’ha de revertir i només hi ha una forma de fer-ho, auspiciar, ajudar, treballar en la via política, fer créixer formacions identitàries com la nostra que assenyalen el problema i marquen les solucions i a la fi arribar a governar, o si més no, almenys tenir prou força per obligar-los a prendre algunes mides alternatives.
O això, o no hi ha res a fer, per molt que alguns cridin i s’escandalitzin.

http://www.elperiodico.cat/…/italia-demana-ajuda-europa-per…