Intervenció de Hilde de Lobel (Vlaams Belang) en la presentació de SOM Catalans.

Benvolguts amics catalans, us porte salutacions de Flandes!  (en flamenc)

Sí, bons amics catalans, aquesta és la meva llengua materna, el flamenc, el qual pertany a la llengua holandesa, que he triat per saludar-vos.

I estic molt orgullosa de ser la vostra convidada només una setmana després del referèndum català, que amb un aclaparador resultat, va mostrar al món que és possible deixar que els pobles decidisquen sobre sí mateixos i sobre el seu futur, de forma pacífica i democràtica.

Després del referèndum escocés, el qual va sofrir d’informació distorsionada e inclús mentires descarades llançades al poble escocés pel govern britànic amb l’ajuda de la prensa controlada britànica, el referèndum català ha estat seguit a Flandes amb molt d’interés, perquè Catalunya és per a nosaltres un gran exemple, el qual ens agradaria seguir per a la nostra independència flamenca. Moltes gràcies, orgullós poble català, per haver establert aquest esperançador exemple!

La vostra elecció per una Catalunya independent és al mateix temps una elecció per la supervivència dels veritables valors democràtics al conjunt d’Europa. M’explique:

Europa viu als pobles Europeus, i no als cenacles del poder representat pels bancs i les multinacionals. Diversitat i competitivitat mutua són els fonaments de la força d’Europa; no el centralisme i el dirigisme. La pau a Europa requereix respecte incondicional per la sobiranía nacional i l’autodeterminació de tots els pobles europeus, inclosos especialment els més petits.

Amb la seua rica varietat d’autèntiques identitats, llengües, cultures i tradicions, Europa s’assembla a un fantàstic i bell mosaic artístic. Però per tal d’obtenir un bell mosaic, no només calen pedres de tots els colors, també cal ordenar-les en el seu lloc corresponent dins del marc. Perquè si es barregen les pedres sense cap ordre al mosaic, ja no s’acaba un bell mosaic, s’acaba amb una avorrida tauleta de color marró i gris mat que a ningú interessa.

De la mateixa manera, a fi de preservar la riquesa i bellesa de tot el nostre continent europeu, tenim que protegir l’autèntic color de cada un dels seus pobles. I necessitem donar-los l’espai, l’autoritat i la llibertat per a ser el que són i desenvolupar la seva pròpia identitat.

Això és el que nosaltres els flamencs, els catalans però també escocesos, tirolesos del sud i altres diversos europeus suportem, és allò pel que lluitem. No només per rescatar la nostra pròpia identitat, també per rescatar Europa.

D’aquesta manera:

Sí, nosaltres som europeus, volem una Europa forta i vital per fer front als problemes globals i universals que ens estàn amenaçant.

Però no, no volem una uniformitat europea gris i avorrida!

Nosaltres els flamencs no volem reemplaçar el nostre cap guardià belga per un cap europeu que ens diga el que tenim que fer i com hem de viure. Com imagine, vosaltres els catalans tampoc voleu reemplaçar al cap guardià espanyol per un europeu. Nosaltres, i vosaltres, i molts altres a Europa, volem primer que tot ser els nostres propis caps. A casa volem organitzar els nostres assumptes, així com jutgem millor per a la nostra gent.

En el llarg termini, no es poden tancar nacions senceres dins d’estats multi-étnics artificials, o dins d’associacions forçades supranacionals, i aquesta és una constant a la història recent d’Europa. Es desprèn de la lògica de la idea democràtica: una forma política prevista pel poble requereix una nació políticament organitzada, una nació cohesionada per unes similituds, valors i tradicions. En resum: una nació unida per la seua identitat.

Aquestes identitats creixen al llarg dels segles com a resultat de la història compartida i el destí compartit. Mai poden ser forçades, ni tampoc imposades des de dalt en contra de la voluntat dels interessats. Aquesta simple realitat ja va portar als imperis de l’URSS, Iugoslàvia i Txecoslovàquia al col.lapse. També portarà el final oportú a l’estat artificial belga. I així ho serà, sense cap dubte, portant la independència al poble de Catalunya.

No hi ha substitut per a l’Estat-nació com a espai raonable de la presa de decisions democràtica d’un poble; ni un federalisme a mitges, ni una “Europa de les Regions” pot prendre el lloc de la independència sobirana, quan una nació està disposada a exercir el seu dret d’autodeterminació nacional.

El desig del poble català per un estat independent, el qual va ser clarament reclamat al referèndum de la setmana passada, és un senyal clar per allunyar-se d’aquesta aberració. El centralisme porta estancament i empobriment. Europa necessita pobles lliures i nacions sobiranes que prosperen en competició pacífica dins d’una Europa de les nacions. Una Europa realment lliure i forta necessita un Flandes lliure i independent, necessita una Catalunya lliure i independent!

Però no siguem ingenus!

Al mateix temps, tots plegats necessitem una Europa més forta també.

La que no necessitem és la supra-nacional UE-Moloch, ni als buròcrates europeus ni als lobbistes industrials que estàn instal.lats hui a Brusel.les. El que ells anomenen “Europa” és per una banda, un simple espai de consumidors sense cap identitat arrelada, i per l’altra la seua pròpia màquina potent mitjançant la qual ens imposen la seva voluntat, sense cap legitimitat democràtica ni cap control.

Aquesta UE busca erosionar i desacreditar als Estats nacionals i les identitats de diferents maneres: fomenten la immigració massiva i la Islamització amb el fi de dissoldre el poble i desplaçar a la població més fàcilment. Mentrestant, creen rescats i organismes europeus de control que soscaven la sobirania fiscal i per tant la lliure autodeterminació de les nacions.

No, aquesta és la UE que rebutgem des-de fa temps!

El que necessitem amb urgència és una nova consciència europea pròpia.

Europa ha de trobar de nou la seva capacitat de recuperació. Una renaixença europea només és possible si ens alliberem de la camisa de força de la multiculturalitat, renunciem al nihilisme cultural, revivim i protegim la nostra identitat cultural, i ens atrevim a propagar, sense complexos, la superioritat de la nostra civilització.

Si hi ha un desafiament que el nostre continent ha d’afrontar a les properes décades, aquest és sense cap dubte la lluita per la preservació de la nostra identitat occidental.

I si hi ha una amenaça major, un perill gegant soscavant la nostra identitat i la nostra civilització, és -altra vegada sense cap dubte-, la immigració massiva vinguda de fora d’Europa en general i la invasió islàmica en particular.

Intente fer-nos creure que totes les cultures són iguals. No és veritat! Els valors medievals de les religions del desert com l’Islam no són iguals als valors de la nostra civilització europea. Els nostres valors europeus estàn marcats per la llibertat i els drets humans. Ens ha costat centenars d’anys assumir-los amb aquest alt nivell. Anem a retrocedir en ells pel be dels immigrants atrapats en la mentalitat de l’Edat Mitjana?

De cap manera!

Massa sang va ser vessada per a l’adquisició i l’assegurança de la igualtat entre l’home i la dona, la separació de l’església i l’estat, la llibertat d’expressió i molts drets democràtics més.

No estem disposats a posar en questió els nostres valors i principis europeus, ni ara ni mai! L’Islam és incompatible amb la democràcia! La Sharia és incompatible amb la civilització europea!

En la seua lluita contra el nostre sistema democràtic, l’Islam ha trobat un fiable aliat en “l’establishment” europeu. Mentre l’amenaça cultural i demogràfica de l’Islam creix ràpidament a la societat, els antics partits del sistema encara ens prometen la diversitat cultural i el multiculturalisme.

Pel que no serà la UE qui rescate els nostres valors europeus, ni la nostra civilització superior. Tot el contrari! Ni tampoc podem confiar en els nostres governs locals actuals, els partits actuals del sistema, ni de la prensa al servei de tots els anteriors. Ni tan sols en la majoría dels líders cristians d’Europa! Ja siga pel bé de guanyar vots i poder polític en el curt termini, o per falta de visió, per ingenuitat o clara estupidesa, això no importa. Són tots col.laboradors covards dels enemics i invasors d’Europa!

No, tenim que fer-ho nosaltres. Per rescatar la civilització europea, la nostra forma de vida, necessitem organitzar una resistència identitària a tota Europa. És l’única manera amb la que podrem sobreviure com a catalans, flamencs, o qualsevol altre poble europeu.

Afortunadament no estem a soles. L’aigua ja està alta, però la marea encara es pot girar. A tota Europa, grups i moviments identitaris estàn trobant-se. En dues setmanes, el dia 30 de Novembre, es durà a terme a la meua ciutat natal, Antwerp, un col.loqui internacional sobre aquesta matèria. Estic molt contenta de que el vostre co-portaveu Enric Ravello haja acceptat intervindre en aquest col.loqui.

També l’avantguarda dels partits polítics mostra, lenta però amb seguritat, la formació d’un grup internacional de nacionalistes.

Partits polítics com l’holandés PVV de Geert Wilders, el Partit del Poble Danés o el suís SVP ja han tingut èxit en els seus respectius països per estrènyer algunes lleis d’immigració.

Partits forts d’oposició com FPÖ a Àustria, la Lega Nord a Itàlia i el Vlaams Belang a Flandes presionen als seus governs i tenen èxit per advertir a la gent sobre el perill.

I hui, estic molt feliç de poder donar la benvinguda a una nova baula d’aquesta llarga cadena de partits de la resistència europea. La vostra, SOM Catalans! Nosaltres des-de el Vlaams Belang us donem la benvinguda i us saludem, i us prometem tot el nostre suport!

Junts, formem el moviment de resistència contra la immigració massiva i la Islamització. Però sobretot, som partits de la llibertat. Els nostres objectius són assegurar que la nostra individualitat i la nostra identitat continuen sent, que puguem anar amb seguretat pel carrer a la nit, que tothom puga expressar la seva opinió i, finalment, que puguem mantenir el poder sobre el nostre propi país a les nostres pròpies terres.

En resum: que l’eslògan de l’esquerra que diu “els estrangers primer” ha de ser substituit com més aviat millor per l’eslògan Europa el sentit comú:  Europa per als europeus, Flandes per als flamencs, Catalunya per als catalans.