Incongruències d’ERC

La incongruència d’ERC queda evidenciada a la foto, una mena de “declaració” d’intencions… plena de contradiccions.

El rere fons és senzill, quan l’independentisme no és nacionalista (o fins i tot és anti-nacionalista, tipus UCFR i CUP) com Junqueras ha repetit fa pocs dies en la seva pobríssima i penosa actuació a “La Sexta”, queda buit.

La independència és una posició de conjuntura amb data de caducitat, la del dia del seu assoliment. El nacionalisme en canvi no té fi perquè ens defineix i diferència de forma col·lectiva de la resta de pobles.

Quin sentit té sinó el “fet diferencial català”? Quin sentit té el primer sense el segon?

Tornem a la foto. Aquest és el referent de Catalunya pels senyors d’ERC, una africana. De quina cultura parlen aleshores? de la seva? de la catalana? d’un melting pot, que tant els agrada a aquesta colla? Ni ells ho saben ni s’atreveixen a definir-la.

Un país obert al món, és a dir a tothom, no té possibilitat de sobreviure, queda o quedarà a mig plac, engolit “pel món”, perquè serà incapaç, segrestat per la trampa dels seus propis principis, d’aturar i encara menys de revertir la invasió que patim.

Per acabar no podem deixar de reflectir la infantesa del missatge. Més cultes, més feliços… més de tot al país de “happy flowers” a on tots menjarem gominoles gratis i serà de color de rosa.

SOM catalans, lluita per una nació, la nació dels catalans: Catalunya. Nascuda, engrandida i abonat el seu sòl amb la sang d’un poble. Això és prou seriós per haver de veure i sentir les pallassades d’aquesta trepa. Ja n’hi ha prou!