I les vegueries?, un altre tripijoc dels eunucs processistes.

Les vegueries, la tradicional delimitació territorial catalana des del segle XII, va quedar definitivament eliminada amb la imposició de les idees liberals, que allà pel 1833, van crear les províncies com a nova demarcació territorial.

Amb l’estatut de l’any 2006 es recupera aquesta idea i se’n parla als articles 90 i 91, però són dels articles que van ser “interpretats” per sentència del constitucional del 28 de juny de 2010, que no els va eliminar però va deixar-los buits de contingut tot definint la província com la delimitació territorial obligatòria i inapel·lable.

Pocs mesos després, eren el temps en els quals arrasava allò del “dret a decidir”, La Generalitat, que en aquests tripijocs legislatius inoperants s’hi mou com un peix dins de l’aigua, va fer la “llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries” …. però al cap d’any, amb la cua entre les cames, va crear la Llei 4/2011, del 8 de juny per suspendre’n l’aplicació tot esperant l’adequació de les lleis espanyoles per poder desenvolupar-la …. un fet que veurem el dia que els elefants volin.

El temps va anar passant, i la Generalitat, sempre disposta a remoure les coses perquè no canviï res “va atacar” novament l’any 2017 amb una nova llei (la Llei 2/2017, del 15 de febrer, de modificació de la Llei 30/2010, de vegueries). Aquesta nova llei va servir per crear una octava vegueria, la del Penedès, com si no n’hi hagués prou amb la no implantació de les set vegueries programades per la llei del 2010.
Apa!, ja en teníem vuit. De llavors ençà, la Generalitat ha anat nomenant una sèrie de delegats territorials que se suposa regeixen unes vegueries fantasmagòriques. El primer de tots va ser pels volts de l’estiu del 2018, un tal Pere Regull alcalde de Vilafranca del Penedès, i així van seguir fins a tenir-ne un total de vuit “simpàtics” inoperants, que ningú sap ni qui són ni perquè serveixen.

I bé, ja hem arriat al present… Un cop més queda palesa la incompetència del govern català, que ha “implantat” unes vegueries oníriques … i és que la fantasmada processsita no té límits.

A l’enllaç podeu veure un exemple del producte-disbauxa al qual hem arribat ….

https://www.viurealspirineus.cat/…/20200429133142018736.html