Hilde de Lobel. Honor, fidelitat, .. amistat.

Reproduïm avui una antiga però més que actual entrevista que va fer Enric Ravello a la que fou diputada al Parlament flamenc pel Vlaams Blok/Vlaams Belang, Hilde de Lobel, avui encarregada de les relacions exteriors del partit flamenc.

Hilde de Lobel és una veterana i compromesa lluitadora identitària, i una de les persones amb millors relacions en tots els partits europeus d’aquesta mateixa tendència. La reproducció d’aquesta entrevista realitzada a l’Ajuntament d’Anvers, és una forma d’expressar la nostra gratitud a aquesta bona amiga política i personal.
En el següent qüestionari parla de la fustigació al que són sotmesos els identitaris flamencs, de la dictadura del políticament correcte, del perill de la islamització i de la lluita per la llibertat de Flandes. Una país que va ser arbitràriament inclòs dintre d’un estat artificial com Bèlgica (1830) sorgit dels pactes posteriors a la derrota napoleònica i en el qual una majoria de llengua holandesa (flamenc) va ser unilateralment posada sota el domini d’una burocràcia estatal francòfona.

El Vlaams Blok va arribar a ser el segon partit més votat en Flandes, i el més votat a Anvers, abans de ser prohibit. Quin argument va usar la “justícia” belga per a aquesta prohibició?
El procés judicial va durar cinc anys i els arguments jurídics van ser nuls. Els jutjats de primera i segona instància es van negar entrar en el joc. Va ser en la tercera i l’última instància on el règim va trobar jutges disposats a condemnar-nos. Els millors juristes es van indignar amb aquesta condemna; els arguments no eren jurídics, sinó polítics. El Vlaams Blok com l’és avui el Vlaams Belang, és un partit “separatista”. Volem un Flandes independent i el final de Bèlgica. Disposar d’un 28% de vots ens va convertir en un perill per a l’Estat belga.

I l’acusació de racisme?
Era una simple excusa. Segons la dictadura del políticament correcte, “racisme” és en política el pitjor delicte. Esperaven que el poble deixés de donar suport a massivament a un partit que hagués estat condemnat per racisme. Per sort això no va passar.

Què opina de l’actual crisi política belga?
En l’actual clima polític, no hi ha més camí que un aprofundiment en la descentralització, la descentralització que al final acabarà amb l’Estat belga. Jo no puc predir quan passarà això, però és inevitable que succeeixi.

Quina fórmula d’integració tindria a Europa la futura República de Flandes?
Flandes ha de ser un membre sobirà de la Unió Europea. Aquesta UE compta avui amb dotze països més petits que Flandes (i també sis més petit que Valònia). Som la regió que més progressa econòmicament d’Europa. En la classificació del PNB, per població, Flandes està per sobre d’Alemanya, Dinamarca, França, Holanda, Àustria, Suècia, Finlàndia i Regne Unit.

El Vlaams Belang és conegut per la seva forta oposició a la immigració Quin és la presència d’immigrants no europeus en Flandes?
El 57% de la població de Brussel·les és d’origen estranger. A Anvers tenim un 40%. Entre els menors de 16 anys el percentatge dels no europeus és del 65%. En els tres últims anys, tant a Brussel·les com a Anvers, el nom que més s’ha posat als bebès és el de Mohamed.

Què opina el seu partit sobre la relació entre immigració il·legal i l’augment de la delinqüència i la inseguretat ciutadana?
Per raons “políticament correctes” el règim es nega a facilitar-nos dades exactes. El percentatge dels immigrants involucrats en la criminalitat es manté en secret per por de desencadenar reaccions anomenades “racistes” per part del poble. També la premsa juga al políticament correcte i en les notícies sobre fets criminals ometen la nacionalitat dels criminals.

Quina percepció té la població d’aquest fenomen?
La situació és ben clara per a tothom. Quan l’any passat es van escapar 60 detinguts de la presó, ningú es va sorprendre que tots els fugitius eren estrangers. El 85% de la població carcerària està composta per extracomunitaris. Els joves delinqüents estrangers compten amb el suport del políticament correcte dels jutges. Un jutge va deixar lliure a un grup d’immigrants que van matar a palades a un xofer d’autobús flamenc per “esplaiar-se”, amb l’excusa de donar-los una “nova oportunitat”. “Multicultural” equival moltes vegades a “multicriminal”.
Visc en un dels barris més “acolorits” d’Anvers. M’adono de com l’Islam conquista el barri. Com els principis islàmics s’anteposen a les nostres normes i valors. Com pas a pas s’imposa la xaria. Com es fa callar qualsevol oposició antiislámica.

Què li va empènyer a entrar en política?
Vaig entrar en política quan tenia 14 anys, ara tinc 55. Si hagués de resumir el que durant tots aquests anys m’ha empès, podria tan sols dir, Estime al meu poble i a la meva terra! Romàntic, antiquat? Potser sí, però no m’avergonyeixo. Sóc flamenca i estic orgullosa de ser-ho, estic orgullosa de pertànyer a aquesta antiquíssima cultura i civilització europea. Lluito per conservar la identitat flamenca i europea per a les futures generacions.

I si, com sembla, no ho entenen….?
La nostra resposta ha de ser d’una vegada poderosa, sense dobles significats, i combatent. Cito amb gust en aquesta ocasió al bisbe austríac Krenn: “Carles Martel va rebutjar a l’Islam prop de Poitiers en 732. Els Reis Catòlics, Ferran i Isabel van expulsar als últims islamistes en 1492, el Príncep Eugeni de Savoia va rebutjar l’Islam prop de Viena en 1683 i si és necessari, els rebutjarem de nou –esperem que de manera pacífica- retornant-los al lloc al qual pertanyen, o sigui a l’altre costat del Mediterrani!”

I pel que toca l’Islam?
Davant l’Islam ens trobem en una cruïlla: o deixem que el corrent segueixi el seu rumb, la qual cosa portaria a la islamització d’Europa, o diem radicalment no a l’islamisme i els fem entendre que la seva ideologia no té cabuda a Europa.

Quins són els principals problemes que tindrem els europeus del segle XXI?
Els europeus devem recuperar el valor de lluitar per la nostra pròpia identitat. Europa és un continent de castells i catedrals, no de minarets i mesquites. També és un continent de llibertat d’expressió, democràcia i igualtat entre home i dona. No és el continent de dictadures ni ideologies absolutes com la xaria. Només mantenint la mateixa identitat, podrà Europa sobreviure i mantenir el seu lloc al món al costat dels altres continents.

Quin model d’Europa defensa el Vlaams Belang?
Aquest fenomen és percebut per la població?
Sí, es nota en l’home musulmà i en els seus arrogants tractes cap a les dones, sobretot a les dones blanques o vestides de forma occidental. Es nota en els horaris d’obertures de les tendes: al nostre barri ja no es manté el tradicional tancament de les tendes en el diumenge cristià, sinó en el divendres musulmà. El que avui vivim als barris de majoria musulmana és el que ens espera en tot el país si no aconseguim parar la immigració.

El seu partit ha realitzat una forta campanya contra l’entrada de Turquia en la UE sobretot en el parlament europeu d’Estrasburg. Quines conseqüències tindria l’entrada de Turquia?
Per començar seria la ruïna total per a la política agrària europea. Turquia viu en un 85% de l’agricultura, amb mètodes de producció que no s’assemblen en gens als d’Europa. Qui va pagar tot això? A més Turquia és avui un país islamista, l’obra laica de Kemal Attaturk, es veu cada dia més amenaçada pels fonamentalistes islàmics. El primer que podríem esperar d’aquesta entrada seria la invasió massiva de musulmans turcs a Europa. A més Turquia seria el país més gran de la UE i amb això un dels més influents. Europa seria cada vegada més musulmana.
Ens oposem a l’anquilosada formulació centralista dels Estats i contra una UE en el mateix sentit. Volem una Europa forjada en el principi de la subsidiarietat que respecti i reconegui els interessos nacionals, la sobirania, les identitats i les diferències de tots els pobles.

Enric Ravello.