Hem de fer-nos conscients de “les nostres responsabilitats”.

L’abandonament d’animals sense cap mena de pietat ni mirament en un fet prou greu en si mateix.
Perseguir-lo èticament i penalment és el que toca, encara que la veritat és que amb el codi i les lleis actuals la veritat és que l’autor acostuma a lliurar-s’en amb una multa i/o pena simbòlica de presó que no es tradueix de cap manera en entrar a cap centre penitenciari.

Aquests són els fets i la situació actual, ara la qüestió és la següent, perquè es produeix aquests maltractaments en forma d’abandonaments?, com podrem anar eliminant aquestes conductes i de semblants?, intentarem explicar-ho de la forma més breu i concreta possible.
No hi ha consciència plena dels drets de l’animal, i quan se’n parla acostumen a entendre’s com uns drets en clau humanista, és a dir, “els donem” uns drets i aquí rau una errada de base important. Nosaltres afirmem que la protecció dels animals com a éssers naturals, ho serà per si mateixos i no amb relació als homes (l’home ha de ser el guardià de la natura, no el seu amo). Aquesta afirmació es complementa amb aquesta: els éssers humans com “animals superiors” amb possibilitats d’influir sobre el món, tenim una responsabilitat addicional envers el medi ambient i la resta de criatures.

Podríem seguir perquè el tema té molts més factors a considerar però tot plegat es pot resumir en aquesta afirmació: cal revertir el trencament ontològic home-natura, cal fer-nos conscients de “les nostres responsabilitats”.

https://lleidadiari.cat/…/abandonen-gos-avancada-edat-porte…