Gràcies Espanya.

8 d’octubre, la febre colonitzadora ha fet acte de presència a Barcelona. Sota els missatges de capçalera de “todos juntos mejor”, els somriures que més semblaven “rictus mortis” i les falses declaracions d’amistat, hem pogut veure les cares tèrboles de segon pla, els crits selectes, l’estil depurat, els cartells fets en sèrie i a corre-cuita amb faltes d’ortografia que sens dubte identifiquen als seus autors com ignorants i acabats d’arribar a Catalunya en autocar, les salutacions efusives als policies nacionals que no fa gaires dies ens atonyinaven pels carrers per impedir-nos votar i finalment els braços franquistes en l’aire amb primers símptomes de delirium tremens …… amb les conseqüents xifres d’assistència de l’organització.

Un cop més, gràcies Espanya, gràcies per fer-nos veure la gran diferència entre dos pobles, per aquest gran vodevil amb reforços de “la meseta” que ens ha ensenyat el màxim que podeu arreplegar (amb prou feines heu fet uns centenars de milers) per deixar altre cop ben palès que no hi ha res a fer, que no hi ha conciliació (ni volguda ni possible), que la independència és ja una pura qüestió de salubritat, no solament nacional sinó també mental, i gràcies també per recordar-nos que l’arribada de grans masses d’immigració són impossibles d’integrar, que el bonisme i la multiculturalitat a més de ser una fal·làcia, són conflicte i cavall de Troia. GRÀCIES.