Els avis, … la molèstia.

Molt se’n parla i s’escandalitza la gent de certes declaracions dels membres de l’FMI i la UE (també dels governs espanyol i català .. corretges transmissores “més properes” del mateix procés globalitzador) sobre avis, augment de l’esperança de vida i jubilacions. Per ser exactes val a dir que no totes les salvatjades que se’ls atribueixen són verídiques, però sí que és innegable per on van els trets i les intencions.

Però ….. s’ha de reconèixer que les manifestacions d’aquests voltors neoliberals i globalitzadors no són res més que dialèctica extrema d’uns “valors” i tarannà social que predomina. Els nostres avis són vistos cada dia més com una cosa “que molesta” (encara que la paraula no es faci servir … es pensa). Molesten perquè no hi ha lloc a casa (ens fan viure en capses de mistos que han trencat el contacte-educació-experiència generacional), molesten perquè no es pot quedar ningú a cuidar-los (hem evolucionat tant que ara tots han de treballar per arribar a fi de mes), molesten perquè s’ha d’estar molts per ells i no tenim temps (no en tenim excepte per la “play”) molesten perquè ….

Ens fan viure en una societat egoista, desballestada (tant que alguns dels que “no tenen lloc” per l’avi són els de “casa nostra, casa vostra”) i nuclearitzada. “Preferim”, encara que ho excusem amb altres arguments, tenir els avis a la residència cuidats per estranys (habitualment immigrants mal pagats … després passa el que passa) i ens envolta una flaire ben forta de materialisme i l’hedonisme que coadjuva a “apartar-los”.

Un cop més l’única forma per redreçar el panorama és l’ètica nacionalista i comunitària.
Nosaltres “som” i els que en succeiran “seran” perquè ells van “ser”, i tots plegats, els que ja han desaparegut, els que estem i els que vindran SOM LA NACIÓ, SOM LA FAMÍLIA DELS CATALANS … I LA FAMÍLIA ÉS EL PRIMER, SEMPRE.