Eleccions del 27S: El que ningú s’atreveix a dir.

El diumenge 27 de setembre, han tingut lloc les eleccions més importants a Catalunya des de 1975, pel seu caràcter, pel seu resultat, i per les conseqüències que del seu resultat s’han de derivar.

Hem llegit anàlisi i comentaris -encertats en el seu contingut- però cap d’ells s’ha atrevit a abordar les realitats “incòmodes”. Nosaltres, que ens caracteritzem per no sotmetre’ns a les autocensures ni al que és políticament correcte, assenyalem el que tots callen.

 Pressions i trampes espanyoles.

Poques setmanes abans de les eleccions, l’Estat espanyol va llançar una sèrie d’amenaces amb les que pretenien influir en el vot del poble català, fent servir la seva xarxa diplomàtica, va fer que aquestes amenaces vinguessin també de la Casa Blanca i de la banca internacional. De fet, fins i tot la Unió Europa va haver de cridar-los l’atenció per haver manipulat la traducció d’un dels seus portaveus sobre la “situació futura” de Catalunya a la UE. Que el resultat obtingut -encara amb la pressió d’aquestes amenaces i l’anomenada “campanya de la por” – hagi estat el de majoria absoluta de l’independentisme, és una mostra que Espanya segueix sense entendre absolutament res de l’anomenat “procés” català ni de la signatura voluntat de la majoria dels catalans.

Les pressions van ser acompanyades de trampes, com ha estat impedir que uns 200.000 catalans residents a l’estranger poguessin exercir el dret a vot, una anomalia i un atemptant a la democràcia indigna de qualsevol país europeu, però que Espanya no ha dubtat a cometre.

 L’independentisme guanya en escons i vots.

Les informacions aparegudes a la premsa catalana, espanyola, europea i mundial reflecteixen la anormalitat dels mitjans espanyols a l’hora de fer una cosa tan simple com és comptar els vots d’unes eleccions i donar el resultat de les mateixes.

Les eleccions donen la victòria en escons (72) i en vots (47,7%) als independentistes; els espanyolistes aconsegueixen 52 escons i el 39,3% dels vots; mentre que “Catalunya sí és pot” -que ha manifestat expressament que el seus vots no es comptin amb el no- aconsegueix 8,94% delsvots i 11 diputats: per la seva banda Unió es queda sense representació però assoleix el 2,5% dels vots.

Aquestes són les dades objectives i reals. Posats a fer projeccions, no és molt arriscat assegurar que en un referèndum en el qual només hi càpiguen les respostes si o no a la independència, almenys un terç -segurament seria més- dels votants de QSEP i Unió votarien per la independència, el que donarien la majoria absoluta al sí.

 Eleccions per a un poble o eleccions per a una població.

És tan necessari com incorrecte diferenciar les eleccions on vota un poble de les eleccions on vota una població. El 27S no ha votat només el poble català sinó tota la població de Catalunya.

La diferencia és clara, en el segon cas s’inclou els milers de persones que ni són ni se senten catalans, i que sí són i se senten “espanyols que viuen a Catalunya”, i que, per descomptat, no formen part del poble català, perquè voluntàriament així ho han decidit i així ho volen. No parlem dels que sí que parlen català, han assumit la seva pertinença a aquest poble i són part inalienable d’ell.

És una dada clara que si només hagués votat el poble català, els resultats a favor dels partits independentistas haguessin estat impressionants. Una dada que ningú s’atreveix a assenyalar i que amaga una realitat de la qual tampoc ningú vol parlar: Catalunya té un problema nacional, hi ha una divergència i una lluita política entre el poble català i els espanyols que viuen a Catalunya i que aposta clara i obertament per dominar aquest territori i seguir i perpetuant la seva submissió a Espanya.

 C ‘s: el vot dels colons i el “cinturó espanyol”.

El llistat dels 25 diputats electes pel partit C’s és el més clar exemple del que diem a dalt. C’s és la nova forma política del colonialisme espanyol, pot ser de forma encara més evident que el PP i el PSC per la seva composició sociològica, és per això que els ha guanyat la batalla política en aquest sector electoral.

Passades les eleccions queda veure el grau de responsabilitat i de compromís dels dirigents de les formacions independentistes en què el poble català ha dipositat la seva confiança. Volem assenyalar que els primers gestos de CUP: abandonar la idea de DUI a causa que “no s’ha aconseguit la majoria de vots” (és a dir assumir la lectura espanyola dels resultats) i posar condicions personals per al seu suport al procés, no estan a l’alçada del que el poble català ha votat.