ELECCIONS AL REGNE UNIT: FI DEL BREXIT DUR.

13 juny ELECCIONS AL REGNE UNIT: FI DEL BREXIT DUR.

Theresa May, líder del partit conservador, va cometre un greu error estratègic -i el segon consecutiu per al seu partit- avançar les eleccions britàniques, esperant aconseguir un gran suport popular per impulsar el “brexit dur” que ella i el seu partit defensen. Els resultats han estat molt diferents, els ciutadans britànics no li han donat suport, i no només això sinó que les enquestes diuen que si es repetís el referèndum els britànics optarien clarament per romandre a la UE. L’error de May ha posat en grans dificultats al seu partit, que tindrà difícil governar, i a ella mateixa que ja és anomenada pels mitjans de comunicació i per alguns polítics rivals com “un cadàver polític”.

El partit Conservador va aconseguir el 42% dels vots i es queda en 318 diputats, perdent 12. El partit Laborista amb el 40% de vots treu 261 escons guanyant 29, mentre que els Liberal-Demòcrates, que van fer una dura campanya contra el ” brexit “passen de 8 a 12 escons al Parlament de Westminster.

Amb cap d’aquestes tres forces pot pactar el partit Conservador el seu programa. El cap laborista ja ha demanat la seva dimissió i per descomptat no sembla en absolut disposat a donar-li el seu suport i la mateixa posició és la del partit Liberal-Demòcrata. La defensa d’un “brexit dur” ha deixat aïllat al Partit Conservador en l’escena parlamentària britànica.

UKIP.

UKIP perd l’únic diputat que tenia i baixa del 11.6 al 1.8. Mai em va agradar aquest partit creat per la City per treure al Regne Unit de la UE.

Per un temps ha intentat enganyar amb el seu dubtós missatge anti-immigració, ara queden clares les paraules del seu fundador: “hem nascut per acabar amb el BNP”.

Ara és el moment de recompondre les forces en el molt dividit panorama nacionalista anti-immigració britànic. Tenen el camp lliure.

ESCÒCIA.

Desastre pel SNP a les eleccions britàniques.

El “nacionalisme” escocès passa de 56 a 34 diputats, i perd tota la força negociadora.

Hi ha dos factors a tenir en compte.

-Convocar un altre referèndum per perdre´l, no és molt il·lusionant per a un electorat escocès cansat. El SNP va ser qui va admetre al cens per a l’anterior referèndum, permetent-los votar, anglesos i immigrants extra-europeus, el que significa perdre qualsevol referèndum sobre la independència d’Escòcia abans que se celebri.

-El pseudo-nacionalisme del SNP ha vingut acompanyat d’un missatge a favor de la immgració massiva i d’una “Escòcia per a tots”; unes milles més al sud hi ha hagut atemptats mortals islamistes, als escocesos no els entusiasma la idea d’una Escòcia multi-cultural, és a dir plena de musulmans, com defensa el SNP.

El mateix Alex Salmond, l´home que va impulsar el referèndum a Escòcia, perd el seu escó a favor del candidat conservador.

IRLANDA DEL NORD.

A Irlanda del nord, el vot es polaritza en els dos partits més radicals de les dues comunitats, la nacionalista-irlandesa-republicana i l’escocesa-unionista-britànica, aconseguint la primera un 1.0% dels vots i la segona un 1.2% en el conjunt britànic.

A la banda nacionalista irlandesa el SDLP (moderat) perd els 3 escons que tenia, mentre que el Sinn Fein (radical) aconsegueix 7, és a dir 3 més dels que tenia. A la banda unionista britànica, el Partit Unionista de l’Ulster (UUP) es queda sense diputats en perdre els dos que tenia, mentre que el Partit Democràtic de l’Ulster (DUP), obté 10, sumant dos als que ja tenia.
Cal esmentar que un cop vistos els resultats, l’únic partit amb el qual May podria comptar per aconseguir un govern majoritari a Westminster és el DUP, però cal tenir en compte que en el referèndum sobre el Brexit, Irlanda del nord va votar no, així si l’UUP dóna suport a aquest “brexit dur” proposat per May, la situació es pot complicar encara més del que ja estan a Irlanda del Nord

Per la seva banda a Gal·les, el Plaid Cymru aconsegueix mantenir els seus 3 escons.

Pot ser que el balanç més realista de les eleccions sigui el del líder laborista Jeremy Corbyn, a l’afirmar que abans de final d’any s’hauran de convocar nous comicis.

Enric Ravello Barber.