EL DRAMA DELS SUÏCIDIS.

El suïcidi és avui la primera causa de mort entre els joves de 15 a 34 anys. Només el 2016 va ha haver-hi 491 suïcidis a Catalunya. És a dir, es produeix un suïcidi cada 5,2 dies al nostre país. El 20% dels supervivents atesos pel metge són per ansietat o depressió, factors estretament lligats al suïcidi.

És necessari reconèixer aquesta realitat, enfocar el suïcidi des de la perspectiva de problemàtica social i buscar des de l’educació emocional, gestionar emocions, etc., des de les escoles.
A moltes escoles ja s’educa als nens i nenes emocionalment, aprenent a tractar els aspectes més bàsics, estar atents al que sentim, assumint, valorant i prenent consciència de la nostra capacitat emocional, per reconèixer-la i fer-ne un bon ús personal, ajudant-nos a entendre, créixer i gestionar les emocions. Durant anys ens han intentat fer creure que les emocions es classifiquen en bones i dolentes i les dolentes no s’han de mostrar, i s’han d’amagar, com la ràbia, la ira, la gelosia, etc.

Les emocions són emocions totes, i s’han de sentir totes, el que no hem de fer és perpetuar-les en el temps, sinó que s’han de reconèixer-les, entendre perquè passa i deixar-les anar. Si les amaguem, les reprimim i s’enquisten, s’acumulen i tard o d’hora surt, pot ser en forma de malaltia, forma que el cos té per alertar-nos del fet que alguna cosa no va bé. Sense dubte aquesta educació emocional que avui dia ja hi és a moltes escoles, ajudant als alumnes, és un treball molt bàsic i que s’hauria de posar en pràctica a totes les escoles. La societat reflecteix un greu problema d’autoestima, de confiança en si mateix elevadíssima, i no és estrany si veiem com som manipulats i dirigits cada vegada més i de forma brutal pel sistema, estem controlats, vigilats i enganyats, adormits i molt insatisfets, buits de contingut i així és la nostra societat, així viu, robotitzat, sense sang, sense vida…. El reflex no pot ser més revelador i alhora més preocupant.

Ester Gallego.
Presidenta de SOM Catalans.