EL “DIKTAT” DE L’ONU SOBRE IMMIGRACIÓ.

El diumenge 10 de desembre va començar a Marràqueix la cimera que acabarà amb la forma del Pacte sobre la immigració de l’ONU.

La seu de Marràqueix ha estat escollida a proposta del Marroc, un dels països preferits per les màfies de la immigració i el tràfic il·legal de persones que arriben des de l’Àfrica subsahariana amb destinació a Europa -sumats a l’al·luvió de locals (el 40% dels menors marroquins volen emigrar a Europa). La propaganda multicultural descriu aquesta dramàtica situació dient que es tracta d’un país amb “gran freqüència de fluxos migratoris”; Ja sabem que la mentida i la hipocresia és la tinta dels escrits del políticament correcte.

La selecció del Marroc té motius més prosaics, quedar bé davant el tirà marroquí i donar-li una basa diplomàtica per baixar la pressió en el seu xantatge a Europa amb els fluxos migratoris. Perquè, recordem, el que s’acorda a Marràqueix no ens és vinculant per a cap dels estats signants; tot queda en una declaració d’intencions.

En realitat l’anomenat Pacte Mundial per a les Migracions és una declaració aberrant d’intencions en què s’instaura la migració en massa i sense límits, i la prohibició d’expressar cap opinió en contra a aquesta invasió programada. Orwell es va quedar curt.

Per ser concrets el Pacte Mundial per les Migracions estableix:

1. Que criticar la immigració il·legal serà un delicte i fins i tot es prohibirà als mitjans de comunicació que mostrin imatges de migrants que transmetin una sensació negativa, ja que l’objectiu del Pacte és “modelar la percepció”.
2. El país es compromet a capacitar els migrants perquè denunciïn qualsevol mena d’ofensa que pateixin, tipificat com a “delicte d’odi”, i coneguin tots els mecanismes perquè l’Estat els indemnitzi si això passa. Això abans d’arribar al país.
3. La migració serà reconeguda com a dret humà i també ho serà decidir on volen anar.
4. No hi haurà distinció entre immigrant legal o il·legal i entre immigrant o refugiat.
5. Hi haurà nous causals per acollir refugiats, com els factors climàtics.
6. El país es comprometrà a facilitar la reunificació familiar.
7. Als immigrants se’ls podran reconèixer qualificacions no adquirides formalment.
8. Tindran tota mena d’assistència social i mèdica gratuïta, etc…

Dimarts 11 va ser el dia de la signatura després d’una cimera desvalorada per les absències d’importants països que des del primer moment es van mostrar crítics amb aquest “diktat” immigracionista de l’ONU. Entre ells, Estats Units; Donald Trump ha declarat que “no podria aprovar un procés que podria soscavar el dret sobirà dels Estats Units a aplicar les nostres lleis sobre immigració i assegurar les nostres fronteres”.
El Govern actual sí ha signat, però Brasil serà la primera baixa, ja que el nou Canceller, del partit del president Bolsonaro, ha afirmat que sortiran res més arribi al poder.

Significatives han estat les absències europees: L’Hongria d´Orban va ser el primer país a dir que no se sumava al pacte i tot seguit van unir-se a ella: República Txeca, Polònia, Àustria, Bulgària i Eslovàquia. Dinamarca ho va signar, però amb l’oposició del Partit del Poble Danès (DF), membre de la coalició governamental, i a Bèlgica la firma ha suposat la ruptura del govern, en oposar-se a aquesta, els nacional-dretans del NV-A, pressionats pels nacionalistes identitaris del VB que havien recollit 128.381 firmes contra aquest pacte i que estan conquistant part del seu electorat. També hi va haver oposició a la signatura en els Països Baixos, Suïssa i a Alemanya, on el creixent partit anti-immigració AfD, va denunciar la forma d’aquest tractat.

Fora d’Europa, Austràlia i Xile, tots dos afectats per forts processos d’immigració de països propers, s’han negat a signar el document. Hem d’assenyalar a dos estats que mai són acusats de “racistes” per la premsa políticament correcta -que només fa servir aquest terme per als països europeus o de cultura europea- a la República Dominicana, per por a la immigració haitiana i Israel, que tanca hermèticament les seves fronteres.

Pedro Sánchez, fidel servidor de l’agenda mundialista de Soros, ha estat un dels signants d’aquesta claudicació demogràfica i política. Afortunadament tot el que ell i els 155 signants restants, no tenen, de moment, conseqüències reals. Però sí que és un avís de les idees i projectes que ens intentarà imposar el Mundialisme en els anys vinents i que signifiquen ni més ni menys que el suïcidi demogràfic d’Europa, i amb l’expressa prohibició de protestar.

Enric Ravello Barber.