Del processisme al messianisme.

Després d’anys d’enganys arriba la consumació, el cim d’un fracàs, uns polítics que en realitat mai “voler guanyar”. Sigui aquesta la prova del cotó: no va fer el que calia per guanyar.

Aquí teniu la culminació final, un processisme “sine die” (cada dia més semblant a una mena de messianisme) només apte pels que volen però “no volen” i per creients.

Aquí teniu les propostes de base….

–“impulsar un gran acord de país, que amb voluntat democràtica i vocació constituent, eixampli encara més, per mitjà d’instruments de presa de decisió i debat participatius, l’àmplia majoria ciutadana partidària que Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l’autodeterminació”
–“…front comú sobiranista”
–“no s’hi contempla la via unilateral i, en canvi, es plantegen fórmules per exercir l’autodeterminació més enllà de l’1-O”, per assolir, diuen –“el desplegament de la República catalana(!!??)
–“Sembla clar, per tant, que la via unilateral quedaria enterrada aquesta legislatura, tal com va pronosticar que passaria la secretària primera de la mesa del Parlament, Anna Simó i es fiarà tot a aconseguir forçar l’Estat a asseure’s a una taula de negociació -sense especificar com-
–“En tot cas, però, aquest procés constituent sí seria compartit fins al moment de decidir la relació amb l’estat espanyol en un eventual referèndum acordat.

De fet la clau per entendre-ho tot és aquesta: la meta del processisme no és la independència, mai ho ha estat, és el “procés” en si mateix.
Tot plegat és com jugar a l’oca però al final en lloc de guanyar … Arribes a la casella 1.

https://www.naciodigital.cat/…/n…/punts/comuns/juntsxcat/erc