Debilitat, ocupes i aldarulls.

Dos dies d’aldarulls al barri de Gràcia, en total i pel cap baix 18 mossos ferits, destrosses de mobiliari urbà i contenidors cremats per valor de 60.000 euros, com a mínim, vehicles cremats i vidres de comerços trencats….etc. Afegim el perjudici al comerç perquè moltes tendes van haver de tancar i el clima de violència que han sofert els veïns del barri. El resultat policial ha estat un únic (!!??) detingut, també ferit, que portava material inflamable i que va intentar calar foc a una furgoneta policial.

Aquest és el resum dels fets, ara som testimonis del guirigall polític de condemnes, excepte la CUP que els defensa i justifica, i declaracions superficials a corre-cuita. Al mateix temps surt a la llum que el govern municipal anterior de CIU els pagava el lloguer als “ocupes” i que, ara, el món capgirat, el govern de Colau l’ha deixat de pagar (si bé en paga d’altres com per exemple el del “casal dels transformadors” al barri del fort-pienc a l’eixample).

Per intentar parlar seriosament del tema, cal separar primerament el gra de la palla, perquè en realitat existeixen dos tipus d’ocupacions ben diferents. Les perpetrades per famílies autòctones que no tenen sostre i les comeses per colles d’ocupes típics de rasta, flauta i porro que amb l’excusa “d’alliberar espais” i altres consignes de manual anarquista de segona mà, fan seus els pisos i locals per dedicar-los a una barreja infumable, encara que fumar fumen i de tot, del que ells anomenen, activitats humanitàries, tallers fantasmagòrics i xerrades d’autocomplaença i d’altres que en realitat no són res més que propaganda política mal camuflada. Tot un batibull protagonitzat per una majoria de minyons de casa bona amb empatx de nihilisme d’anar per casa que consenten que els “dolents” opressors els paguen el lloguer i s’enfaden quan deixen de fer-ho…. Bastant patètic tot plegat.

Doncs bé, si per una banda som oberts al problema de les ocupacions de gent sense sostre (per a SOM, Catalunya és una de comunitat nacional i com a tal no podem permetre que gent catalana estigui desemparada) tampoc tenim complex en manifestar-nos a favor demanar mà de ferro contra aquesta gentussa que de tant en tant posa la ciutat capgirada.

El perquè s’ha arribat a una situació com aquesta és ben senzill però massa llarg d’explicar en detall. Per resumir, és la debilitat, quan no la complicitat, dels respectius governs, tant generalitat com ajuntament, la que ens ha portat fins aquí, i la debilitat es paga, bé, millor dit la paguem nosaltres, els ciutadans.

SOM catalans.