De la dictadura multicultural no se’n salva ni … 007

I ARA 007.

John Dee va ser el més famós alquimista anglès de tots els temps, va viure en l’època de la reina Isabel I, i era un assidu a la Cort anglesa, on era conegut i respectat pels seus coneixements en tots els àmbits, del diplomàtic i polític a l’esotèric. El seu nom clau pel qual era conegut en els cercles més interns era 007, i el seu lema “al servei de sa majestat”.

A la segona meitat del segle passat un novel·lista escocès anomenat Ian Fleming, que pertanyia a la Germanor dels Rosacruces que va fundar tres segles abans el mateix Dee, es va inspirar en ell per crear un personatge de ficció, el famós James Bond, agent “007”, novel·les que van donar lloc a entretingudes pel·lícules de les quals tots hem pogut gaudir. L’escocès Sean Connery, l’anglès Roger Moore, el gal·lès Timothy Dalton i l’irlandès Pearce Brosnan han donat vida successivament a aquest agent especial, que en certa manera encarnava la virtut de l’heroisme i del servei al seu país per sobre de qualsevol altra consideració (personal o sentimental).

L’arribada de Daniel Craig al paper de James Bond, va suposar clarament una “davallada de nivell” del personatge, on ja el sentimentalisme i els problemes personals interfereixen en algunes de les seves decisions i actuacions.
Però ara es fa el pas definitiu en la seva destrucció, 007 deixarà de ser un “home, blanc i heterosexual”, l’objectiu a destruir per l’elit mediàtica, i es converteix en una dona de color (de color negre, les coses com són), que presumiblement, en la següent o en successives pel·lícules tindrà una relació lèsbica amb Moneypenny (s’entengui el simbolisme, no el fet). El personatge en si no importa, però sí la intenció amb la qual es fa aquest canvi: es tracta de destruir qualsevol referència d’heroisme i patriotisme encarnada per homes blancs.

Tot es dilueix, tot es destrueix, tot es fa fosc.

Enric Ravello.