Conversa entre Pérez-Reverte i Sabina. Un monòleg jacobí.

Aquí teniu algunes de les seves frases.

 “Yo a veces pienso: si nos hubieran invadido los franceses y hubieran pasado aquí 20 años haciendo una buena purga nos iría mejor. De ahí la certeza de que en España faltó una guillotina.”

(Arturo Pérez-Reverte)

“Como yo soy jacobino, yo es un tema que habría resuelto en el siglo XVIII.”

(Arturo Pérez-Reverte sobre Cataluña)

“Yo, que llevo en mis venas gotas de sangre jacobina, recurriré en este caso a la tradición histórica de la izquierda: ¡Vayamos al internacionalismo! Regresar al aldeanismo identitario no tiene sentido, así que no siento ningún respeto por el asunto catalán.”

(Joaquin Sabina sobre Catalunya)

La conversa és el paradigma del retrobament de dos jacobins, aquest és el fet a destacar. Un de “conservador” i l’altre de comunista modern, però en el fons els dos són fills de la mateixa mare. El concepte d’estat jacobí modern és la seva guia i la guillotina ha estat la seva eina…

Ells són “ciutadans”, nosaltres “som poble”.

Per resumir, i molt, avui l’enfrontament és entre identitat-nació (el dret de tot poble a ser-ho) i estat-globalització.

Com és que molts dels que es manifesten independentistes argumenten amb les mateixes idees polítiques que legitimen la laminació dels pobles no deixa de ser una de les incongruències més grans dels nostres temps… La buidor de la seva independència-antinacionalista és esfereïdora.

http://www.elmundo.es/cultura/2016/02/14/56bb0e5fca474152398b4669.html