Cementiris per musulmans?, “o tots moros o tots cristians”.

Com no tenim res important per preocupar-nos, el “nostre” govern demana als ajuntaments parcel·les separades i “esforços d’adaptació” per l’enterrament de musulmans … perquè puguin fer-ho segons els seus ritus.

La notícia, com sempre, té doble lectura. Primerament destacar, una clatellada més a la fal·làcia integracionista, que els musulmans gairebé sempre repatrien els seus morts per enterrar-los a casa seva. Aquí no els volen enterrar, lògic perquè no ho és, però ara en la situació excepcional del moment, no poden fer-ho.

Però hi ha més coses a dir, l’afer no acaba pas aquí. Al Marroc, per exemple, no tenen pas cap lloc reservat per als cristians, allí quan ets mort, siguis el que siguis et foten a un cementi musulmà i segons el seu tarannà (els magrebins cristians, quatres gats, inclosos). Per si encara és poca cosa els cementiris de civils europeus, majoritàriament espanyols, de l’època colonitzadora que hi ha al país estan abandonats i molt sovint profanats. El minso, molt minso, manteniment d’alguns cementiris militars va per compte del “ministerio de asuntos exteriores” espanyol que paga, aquí sempre paguem, per aquest.

En afers internacionals hi ha una cosa que es diu reciprocitat, aquí com podeu veure brilla per la seva absència, però aquí, víctimes del bonisme estúpid, seguim fent el préssec.

Catalunya no és terra de musulmans. El que excepcionalment visqui, o mori, aquí ja sap el que li toca i si no li agrada, pot fer el que a tots ens agradaria, tocar el dos i “ser feliç” entre els seus.
Com la dita: “o tots moros o tots cristians”.

https://www.elmon.cat/…/govern-demana-ajuntaments-busquin-s…