Catalunya: el punt de vista identitari.

La situació política a Catalunya, i les seves implicacions derivades de la divergència ideològiques entre els defensors de la idea d’Estats jacobins i els partidaris de l’autodeterminació de les Nacions que lluiten per la seva lliberta, ha esquitxat també el debat polític europeu. En aquest article no farem referència a altres consideracions -i greus problemes conceptuals de l’anomenat “independentisme-no nacionalista” català, sinó que ens centrarem únicament en el dret a l’autodeterminació de Catalunya (com a paradigma  d’altres nacions sense estat europees) i les reaccions sorgides al voltant d’aquest concepte.

La primera constatació evident és que han estat dos els partits europeus que més s’han implicat -i ho estan encara- en la causa catalana, la Lega Nord i el Vlaams Belang, els dos partits coneguts de sobre per les seves posicions en defensa de les identitats dels pobles i contràries a la globalització i la immigració massiva. També des del primer moment Catalunya va comptar amb el suport del FIDEZ, és partit del president hongarès Victor Viktor Orbán i del segon partit magiar, Jobbik, a ningú se li escapa les posicions ideològiques de tots dos, així com els italo-suïssos de la Lega dei Ticinesi

La brutal i violenta repressió del referèndum de l’1 d’octubre, va provocar que més forces europees es manifestessin en contra de l’actuació espanyola, com el neerlandès Greet Wilders i el britànic Nigel Farage, que van denunciar que un país membre de la UE, com és Espanya , actuï d’aquesta inqualificable forma contra ciutadans que simplement van anar a votar, i reaccions més dures per part de l’FPÖ, el líder HC Strache i diversos dels seus eurodiputats es van manifestar obertament per la “llibertat de decidir dels catalans, en un sentit democràtic” , de la mateixa manera que ho va fer el diputat de l’alemanya AfD Götz Fröming, vam seguir parlant de partits amb les mateixes coordenades ideològiques que els anteriors. Per cert aquestes declaracions van provocar la reacció de l’ultra-antidentitari partit VOX, acusant a totes aquestes formacions d’interferir en la sobirania espanyola. Els bàndols cada vegada són més clars.

Referent a això cal assenyalar les paraules del pensador francèsPierre Vial: “hi ha un poble català, una identitat catalana, el dret de pobles a decidir el seu destí és per a nosaltres un imperatiu. És així, per tant, en conseqüència, és als catalans i només a ells als quals els toca dir què volen fer i què volen decidir. Els que rebutgen aquests principis i es permeten donar lliçons als catalans, no poden dir-se identitaris, jo crec que aquesta etiqueta també els repugna. I no tenim res a veure amb ells “. Sens dubte Catalunya ha definit on està cadascun i quina és la fractura ideològica que ens separa.

Enric Ravello.