Bona cremà, germans valencians.

Un bon article a “el nacional.cat”.

No apte per multiculturalistes, “blaveros”, independentistes sense fronteres i la resta d’obnubilats. Justament per això val la pena llegir-lo.

Aquí en teniu alguns paràgrafs seleccionats.

–L’arrel catalana trasplantada al bell mig de l’horta, exercint un paper cabdal -un protagonisme més que destacat- en la gènesi, en la formació i en l’evolució nacional del País Valencià. Des dels seus orígens.

–El 19 de març, la data fallera, simbolitza un altre naixement que té una relació directa amb la celebració dels cicles vitals: la primavera, l’inici de l’any solar.

–València era una ciutat andalusina i el seu traçat -urbanístic, arquitectònic, sociològic i cultural- no diferia en res del de Granada o del de Tànger, per posar dos exemples. Les preteses bosses de població cristiana vella -els mossàrabs-, que haurien conservat la llengua llatina, en el cas del País Valencià no són més que un fals mite.

–També en aquest cas el pretès mestissatge és un fals mite.

–El Llibre de repartiments revela que a la capital es va produir una substitució radical de població. Les cases, els obradors, les botigues, les tavernes i els horts -intramurs i extramurs- van ser assignats a població catalana -majoritàriament- i aragonesa i llenguadociana -en menor mesura-, que procedia dels senyorius de l’aristocràcia militar que havia participat en l’empresa conqueridora.

–Les llengües dels conqueridors eren la catalana i l’aragonesa.

–És civilització. És València, cap i casal, l’ànima bessona de Barcelona. I és el País Valencià. Els nostres germans del sud.

Visca el país Valencià!!!

http://www.elnacional.cat/…/origen-historic-nacio-valencian…