Altre cop, ara a Londres.

Bé, ja ha tornat a passar, eren per desgràcia faves comptades.
De moment 3 persones han mort (l’autor també és mort però aquest no compta) i altres 40 han estat ferides, algunes molt greus, aquest és el resultat directe de l’atemptat islamista.

I tan clar com era que tornaria a passar, ho és que es repetirà.

Tenim l’enemic ficat dintre de casa, com s’hi ha ficat tots ho sabem, fins i tot els “multis”. Tenim un part important de població musulmana, que justifica i “compren” els atemptats. Tanmateix, una part d’aquesta població els dóna suport logístic i encobreix. Això és importantíssim, perquè un moviment terrorista pugui sobreviure, el suport d’una part de la població és “conditio sine qua non”

Per tot això, cal sumar un altre fet important, els terroristes islàmics no tenen por de morir (tot això facilita molt la comissió d’atemptats perquè dintre el pla no cal establir vies d’escapament, possibilitats de sobreviure, pels autors), el terrorisme islamista és incontrolable i continuarà colpejant i matant europeus.

No hi ha doncs solució? Naturalment que sí. Quarantena a la immigració musulmana, expulsió d’il·legals i delinqüents (musulmans o no), expulsió dels que expressen simpaties, donen suport o justifiquen el terrorisme (si tenen residència, se’ls retirà, això és legal). Controls exhaustius (recordem que quasi sempre els detinguts a casa per islamisme acostumen a ser una “sorpresa” pels seus veïns) i aplicació dels preceptes legals, “tolerància cero”.

El més curiós de tots aquest paquet de mides d’urgència és que gairebé no cal tocar les lleis que ara tenim, només aplicar-les amb fermesa i fer algunes reformes menors que estarien plenament justificades amb la situació actual.