1 d’octubre, punt d’inflexió.

1 d’octubre el “nosaltres” i el “ells” que comentaven l’altre dia s’ha eixamplat fins a fer-se un món.

Avui Espanya s’ha cobert de fems i de vergonya.

No parlarem de com s’ha arribat a les circumstàncies, el referèndum, que avui s’estan succeint, això és un altre tema.
Avui els fets són aquest: a hores d’ara 337 ferits per la violència policial, tot plegat per intentar evitar que el poble català s’expressi pacíficament en un referèndum.
Escenes de violència perpetrades per la policia espanyola, avis tirats per terra, policies saltant a sobre d’una noia, cops, empentes i agressions que tots haureu pogut veure en vídeos i mitjans en general.
No sabem com acabarà a jornada i quanta gent podrà votar i quanta no (sabem que de la nostra militància la majoria han pogut fer-ho).
Esperem que el “pla” del govern de Catalunya per als propres dies no sigui fer servir les imatges i els fets només per “carregar-se de raons” i fer denuncies contra Espanya i que Europa ens “intervingui” traient-nos les castanyes del foc, perquè si és així tot el sacrifici que avui està fent el nostre poble no servirà per res.

El processissisme morirà avui i al govern ja només li queda una cosa per fer, una obligació ineludible que ja hauria d’haver fotut fa temps, consumar d’una vegada la independència nacional. Els suports internacionals i els reconeixements al nou estat català arribaran després, però mai abans.

Sigui doncs!!!