Catalunya

És una nació definida per la història. Territori, llengua, poble, art, tradicions i lleis la defineixen com a tal. El nostre poble va néixer a la zona dels Pirineus, a l’Alta Edat Mitjana, el seu afermament i la seva maduració van anar de la mà del naixement i la maduració de la llengua catalana. El nostre poble neix i s’aferma com a europeu, i al llarg dels segles integrarà dins del seu si a grups més o menys nombrosos del mateix origen, procedents tant d’un com de l’altre costat dels Pirineus. La seva expansió enllà del mar, cap l’oest i cap al sud durant els segles medievals definirà les seves fronteres humanes i territorials. Però els avatars de la nostra història van fer que patíssim l’esquinç de veure les fronteres dins del nostre cos.

Avui SOM neix a les terres de la part peninsular de l’antic Principat, i dins d’aquest marc comencem a lluitar per l’alliberament de la nostra terra, malgrat que no oblidarem mai que el nostre poble s’estén més enllà d’aquestes falses fronteres, des del nord, el nostre bressol, fins a les Illes, cap al Ponent i cap al sud, fins als darrers pobles on encara es parla català.

Poble català

El nostre poble es troba avui en una cruïlla històrica sense precedents, en la que la seva supervivència com identitat pròpia i demogràfica, benestar econòmic, pau social i funcionament de les seves institucions es troben greument amenaçades. En conseqüència fem una proclama a tots els catalans i catalanes per tal de canviar la realitat objectiva transformant l’actual relació de forces mitjançant una àmplia mobilització social i política.

Colonialisme i Etnocidi

Espanya s’ha construït sobre la negació de Catalunya i l’intent constant de liquidació i assimilació del nostre poble, circumstància que patim des dels últims 300 anys. L’anormalitat de la incorporació de Catalunya a l’estat espanyol, per dret de conquesta, fa que aquests 300 anys hagin de ser considerats com 300 anys de resistència del poble català, que avui exigeix de forma clara la seva emancipació i alliberació nacional. És superflu tornar a descriure l’estratègia seguida per l’estat espanyol per fagocitar, mitjançant la despersonalització cultural. Ocupació militar, seguida de colonialisme econòmic, persecució lingüística i negació de l’especificitat cultural al llarg de la història han estat els eixos de la devastació d’un poble.

Avui, com ahir, l’estat fa servir els recursos al seu abast per continuar desenvolupant aquesta estratègia per mantenir i profunditzar aquesta situació, estratègia en la qual estan inclosos, com corretges de transmissió, tot tipus de mitjans de comunicació i col·lectius espanyols instal·lats a Catalunya i que treballen contra el renaixement i la pressa de consciència del nostre poble.

Independència

Prenent com punt de sortida l’inalienable dret a decidir, SOM defensa la independència de Catalunya i la creació d’un nou estat català com a marc polític en la qual el nostre poble pugui conservar la seva identitat, ser senyor dels seus recursos, història i pugui projectar-se al devenir històric com a tal. SOM donarà suport a totes les iniciatives de la societat i les institucions catalanes adreçades a aconseguir la independència.

Sense entrar en la forma concreta de fer-ho, l’estat català es situarà dins del marc europeu, al que per història i civilització pertanyem. És imprescindible la creació d’un bloc geopolític europeu capaç de frenar el mundialisme i la globalització financera. Aquest bloc s’haurà de construir des del reconeixement i el respecte, la defensa i la integració de les realitats identitàries que conformen Europa.

Immigració

Catalunya està sotmesa des de fa dècades a un procés “d’immersió demogràfica” dirigit pels successius governs de CIU, tripartit i l’actual CIU-ERC. Aquest procés consisteix a autoritzar, promoure, potenciar i subvencionar l’arribada de cents de milers d’immigrants no europeus. Amb l’actual ritme demogràfic la població catalana corre un objectiu i greu perill de convertir-se en minoritària al seu propi país. És responsabilitat històrica de l’actual generació preservar el patrimoni identitari català al present i projectar-lo de cara al futur de la nostra història com a poble.

Les nefastes polítiques dels diferents governs de la Generalitat no s’han preocupat de promocionar polítiques familiars i de natalitat entre els catalans autòctons, mentre que al mateix temps s’ha destinat ingents fons a fundacions com “nous catalans”, amb les que atempta directament contra la nostra essència com a poble català.

Com a identitaris, definim a un poble en funció dels termes d’arrelament i d’herència històrica, per això no creiem en termes com integració o assimilació, propis dels principis liberals i cosmopolites. La nostra oposició a la immigració no és deguda a motius conjunturals, sinó essencials. Afirmem que només poden integrar-se i arribar a formar part del poble català els immigrants espanyols/europeus que s’hagin instal•lat al nostre territori, i que ho hagin fet amb la voluntat d’acceptar i formar part de la nostra realitat com a poble; mai immigrants d’altres llocs amb el que la separació en termes de civilització, història i forma de concebre el món, la fa irrealitzable. Senyalem com enganyós el concepte d’integració, puix només fa referència a que els immigrants s’acullin “sense protestar” als beneficis i subvencions de la nostra societat, a més d’introduir-se en el mercat laboral, convertint-se en competència deslleial envers els nostres treballadors i provocant l’actual “dumping” salarial i social que juga en contra de les nostres classes socials menys afavorides. En aquest sentit ens oposem a la creació d’una societat multicultural i multiètnica com proposen tots els partits de l’àmbit polític actual. Denunciem a les societats multiculturals per estar construïdes sobre la inestabilitat i el potencial conflicte permanent. Catalunya és catalana i europea o no és.

Aquesta allau, només a casa nostra, d’un milió i mig en 15 anys, té efectes variats sobre la nostra societat, uns efectes que qualsevol que passegi per les comarques de la mil•lenària Catalunya podrà comprovar. Potser el que més crida l’atenció és la presència multitudinària de musulmans, amb les seves mesquites, l’aplicació de la Sharia, les dones amb vels pels nostres carrers, la seva violència i el començament dels menús Halal a les escoles, entre d’altres. Un procés anomenat islamització, però que no constitueix el problema de fons, (perquè, recalquem, no és un problema religiós sinó d’identitat), sinó una de les manifestacions més visibles del ja anomenat fenomen principal; la immigració-invasió del tercer món envers Europa.

Com a conseqüència, la nostra política en immigració és clara: tancament absolut de les fronteres catalanes a qualsevol nou immigrant no europeu, expulsió immediata de tots els il•legals i delinqüents, repatriació progressiva dels immigrants en atur i dels que el seu contracte de treball hagi finalitzat. Els llocs de treball públic seran exclusivament pels catalans i es penarà com delicte molt greu, amb penes de presó als empresaris que contractin il•legals o immigrants en situació laboral irregular.

Com tot fenomen d’aquest abast, té uns responsables: La globalització (ja explicada en el nostre ideari), la pseudo-intel•lectualitat liberal-progressista, heralds del multiculturalisme, que legitimen el procés i que especialment des de fa mig segle han convertit a “l’home europeu” en culpable de “tots els mals del món”, un complexe de culpabilitat que castra els arguments per oposar-se a l’allau, mentre alimenta un “bonisme” suïcida. Una classe política preocupada pels seus interessos egoistes, convertida en casta endogàmica que ha obert les portes al tsunami de la immigració, una traïció sense precedent a la seva pròpia gent.

Per acabar, els mateixos dirigents i elits del tercer món, dites com “conquerirem Europa amb el ventre de les nostres dones” o “les mesquites són les nostres casernes”, són prou clares. Com a catalans reclamem el dret de ser els senyors de la nostra terra. Com a catalans tenim el dret d’oposar-nos a un programa d’enginyeria social, que ens aboca a la desaparició. Com a catalans proclamem el dret d’expulsar als immigrants delinqüents, als il•legals i als aturats. Com a catalans tenim el dret a decidir quants immigrants estem disposats a permetre que visquin a casa nostra. Perquè en aquest país que sembla que sigui de tothom, ja és hora que diguem alt i fort, plens d’orgull i amb tota legitimitat: Catalunya és dels catalans!

Globalització

La immigració no és un fet aïllat que tingui dinàmica pròpia, en realitat és una de les manifestacions d’un procés que anomenem globalització, que posseeix un doble objectiu.

  1. La conversió del món a un únic mercat explotat a benefici de les grans corporacions financeres en detriment de tota l’economia d’escala nacional o local.

  2. La creació d’una gran i única realitat multicultural cosmopolita.

En el primer sentit la immigració juga un rol de mà d’obra barata. Són “l’exèrcit de reserva del gran capitalisme” del que ens parla el filòsof francès Alain de Benoist. La funció d’aquest exèrcit és rebaixar els costos laborals i els drets socials dels treballadors europeus, per fer-los més barats i submisos als interessos del gran capitalisme mundialista. En aquest sentit els immigrants són a la vegada, víctimes i còmplices objectius de la globalització, en un procés d’alienació dels nostres drets econòmics i socials. En el segon, la immigració és una arma doblement perillosa per la destrucció de les identitats: tant per les identitats dels països receptors com per les d’origen. Per això afirmem que la nostra defensa de la identitat està als antípodes de qualsevol xenofòbia. Defensem les identitats de tots els pobles del món enfront del sistema globalitzador i cosmopolita, que vol destruir-les en benefici d’una utòpica “ciutadania universal”. Per això les institucions i Estats que sustenten i donen suport al procés de globalització són els nostres enemics dialèctics i estratègics.

Economia

L’actual crisi econòmica és la conseqüència lògica d’un sistema econòmic irracional estructurat sobre una economia financera (per tant, fictícia) i no sobre una economia productiva (per tant, real). El nostre plantejament ens porta a l’economia racional, que només s’aconseguirà denunciant la dictadura dels grans bancs i reconduint l’economia financera al que hauria de ser, un instrument al servei de la productiva.

A mig termini, el liberalisme condueix sense dubtes a la ruïna de l’economia catalana i europea en el seu conjunt. Per això potenciarem la producció i el comerç local, tot fent realitat el lema “local enfront del global”. Exigirem a les autoritats de Brussel•les l’adopció de mesures aranzelàries en defensa de la indústria i producció agrícola catalana. L’economia ha d’estar al servei de la comunitat popular catalana, per això defensem un sector públic fort i la nacionalització dels sectors claus i estratègics (sanitat, energia, matèries primeres i defensa), que no poden ser concebuts com un negoci (lògica liberal), sinó com a elements inalienables de la comunitat nacional catalana (lògica identitària).

La globalització és un procés històric que té com a finalitat convertir al món en un únic mercat, regit per les lleis econòmiques, sense cap control polític. Tota identitat-diferència és percebuda, lògicament, com un fre. L'home és concebut com a consumidor-productor universal (la falsa “ciutadania universal” és la seva coartada), idèntic i intercanviable, sense passat, herència ni cultura; només un element més de la cadena de producció i consum que alimenta el mercat universal.

Com tot procés històric, la globalització és producte d'una voluntat, la dels grans poders econòmics i financers; i d'una ideologia, el cosmopolitisme neoliberal internacionalista, renovat i rellançat a finals del passat segle per Margaret Tatcher i Ronald Reagan. Com ideologia es sustenta en una sèrie de dogmes, avui assumits com a intocables pel “políticament correcte”. Per imposar-se, la globalització farà servir, està fent servir, tot tipus d’eines. La immigració massiva, generadora d’un desequilibri social agut i que queda emmascarada en “la lliure circulació de persones” (en realitat mà d’obra barata), té com funció doblegar al treballador de casa nostra i com factor de desequilibri social. L’eliminació de tota protecció a la nostra industria, circumstància que juntament amb la desaparició de “l’aranzel” la deixa, ens deixa, en una suposada igualtat amb productors del tercer món, on els productes es fabriquen en règim de semi-esclavitud, queda també emmascarada en la “lliure circulació de mercaderies”. L’intent de competir amb ells, retalla les condicions dels nostres treballadors, que també han de lluitar amb el “dumping” social dels immigrants. A tot això hem de sumar l’efecte de deslocalització, atur i misèria pels nostres, enriquiment per ells.

Com a catalans, la rebutgem de ple, com ideologia política i com projecte econòmic. Com identitaris la rebutgem com a destructora de pobles, de tots els pobles, sobretot els europeus. Catalunya necessita un retorn cap a si mateixa, una alternativa social-identitària que tingui un compromís: protegir a la nostra indústria i a la nostra gent, perquè primer som nosaltres, sempre dins del marc europeu. Catalunya ha de pressionar a les autoritats de Brussel∙les perquè abandonin la política neoliberal i lliurecanvista que caracteritza la UE i adoptin mesures aranzelàries que protegeixin tant el nostre sector industrial com el nostre sector agrícola, amb el qual avui competeixen països com el Marroc, Israel o Turquia, sense que la producció catalana tingui cap tipus de protecció per part de la UE. La UE ha de crear un mercat europeu interior capaç de generar una economia de consum de primer nivell mundial. Això no vol dir tancar-se al comerç exterior, però sí fer prevaler, a escala europea i catalana, la producció pròpia mitjançant aranzels i només acceptar intercanvis comercials quan siguin beneficiosos per a les dues parts.

Corrupció

Catalunya ha estat traïda, robada, espoliada, enganyada i estafada per la seva classe dirigent. No es tracta de casos individuals, sinó d’un procés generalitzat i permanent protagonitzat per una classe política identificada amb la corrupció, l’estafa, l’evasió fiscal, el xantatge i el finançament il•legal. Per tant no és un fet particular, sinó general i inherent al sistema. La nostra classe política és la gran enemiga de la comunitat nacional popular catalana. Exigirem les penes més dures i l’actitud més intransigent contra tots i cadascun dels responsables d’aquesta situació, incloent-hi la tipificació com associació de malfactors als partits que hagin fet de la corrupció la seva forma habitual de desenvolupament de l’activitat política.

Seguretat ciutadana

Com a definició genèrica podem dir que la seguretat ciutadana té com a finalitat la protecció de la comunitat, perquè hom pugui desenvolupar les seves potencialitats com persona dins d’un ambient de convivència pacífica. El manteniment de la seguretat ciutadana és una exigència de l’estat de dret. Tanmateix és imprescindible per l’adequat funcionament de les institucions i per la prevenció de la delinqüència.

Entenem la delinqüència com la conducta delictiva. Una conducta antijurídica, contraria al dret a la qual li correspon un càstig. Val a dir que la pena, el càstig, ha d'anar inicialment dirigit a la reinserció, però els costosos esforços socials encaminats a aquest fi tenen una limitació clara. Els delinqüents perillosos, els reincidents, els irrecuperables per la societat, seran empresonats el temps necessari, sigui el que sigui.

Com a ciutadans legitimem democràticament l’autoritat, que prové de nosaltres, i atorguem el seu exercici a l’estat, que utilitza els efectius policials pel seu manteniment. En conseqüència i com a membres del poble, tenim també el dret d’exercir-la davant la comissió de delictes (recordem l’article 490 de la llei d’enjudiciament criminal, la detenció ciutadana) ja sigui de forma individual o col•lectiva. La col•laboració de la ciutadania en el manteniment de la seguretat esdevé dret, i als temps actuals, necessitat. La figura del sometent, d’arrels medievals i d'origen català, compleix plenament aquestes expectatives.

El moment actual és percebut pel poble com una situació d’inseguretat ciutadana, la permissivitat amb la delinqüència, producte d’una aplicació extremadament laxa de la llei, que en alguns casos ni tan sols s’aplica, és el pa de cada dia i l’augment dels delictes, és la constant des de fa ja anys. La manipulació de les estadístiques per amagar la realitat ja no enganya a la població que percep i pateix aquest fenomen cada dia. Per tot això aplicarem un programa de xoc i sense permissivitat amb la delinqüència: tot immigrant, legal o il•legal, condemnat per delicte serà expulsat immediatament (a les nostres presons, quasi el 50% dels presos són immigrants, amb el que això comporta de despeses), aplicació ferma del codi penal i establir les reformes adients, especialment per fer complir l’agreujant de reincidència als delinqüents habituals, compliment total de les penes (la rebaixa i beneficis pels presos seran excepció i mai la norma). Amb aquestes mides de xoc i la reinstauració del sometent, podem assegurar una davallada important de la delinqüència a curt termini. Catalans: la nostra llibertat és la nostra seguretat.

Crisi

El significat de la paraula és clar: canvi brusc en el transcurs d’una malaltia, i hem de reconèixer que la definició és exacta. Patim la malaltia mortal pels pobles: el sistema liberal. L’actual sembla una més de les habituals crisis cícliques, però, és en realitat una més?, la resposta és clara, no. Aquesta crisi ha estat en realitat concebuda des de principis dels anys noranta, i diem concebuda perquè l’esclat final de la bombolla especulativa, coadjuvada amb les mides de anul•lació aranzelàries, els tractats de “lliure” comerç amb economies del segon i tercer món que produeixen desequilibris a casa nostra, la permissió, gairebé inducció, a l’empresariat per deslocalitzar… no podia ser cap altra.

Ara que hi estem ficats, resulta que l’estat, que s’ha descapitalitzat mitjançant un programa d’ortodòxia liberal que ja bé de lluny, liquidació de béns públics i renúncia de la competència-sobirania sobre l'economia, ni sap ni pot treure’ns del marasme. ”L’única solució”, diuen, és posar-nos en mans del Banc Central Europeu i el Fons monetari internacional, l’anomenada Troika (entitats amb unes sigles que suggereixen estament públic i que són en realitat privades) i aplicar les seves receptes per obtenir liquiditat, una ajuda que augmenta encara més l’endeutament i retroactiva al veritable fi últim d’aquesta crisi, l’intent de destruir, d’una vegada per totes, l’estat del benestar, (privatització escalonada dels serveis sanitaris i les jubilacions, retallades de les prestacions socials, reformes laborals, eufemisme d’acomiadament lliure, en definitiva, la liquidació del sector públic) un assoliment dels nostres avis i pares, per aconseguir la imposició total del sistema de mercat únic i universal. El paradigma de la injustícia social, perquè de cap altra forma es pot qualificar un sistema en el qual molts catalans passen necessitats, mentre els “stocks” estan desbordats.

Enfront d’aquesta desfeta, cal aplicar els remeis sense manies. Ens hi va, no només recuperar una vida digna pels nostres, sinó fins i tot la nostra continuïtat com poble, sentenciada pels globalitzadors. Cal recuperar la sobirania del poble català, també sobre la seva economia. Urgeix la protecció del teixit empresarial, treballar sobre un sistema productiu tot gravant amb forts impostos l’especulatiu, reactivar polítiques aranzelàries, establir convenis d’intercanvi amb països d’un nivell homogeni i reduir l’esclavatge del deute (menys deute, més llibertat). Sigui dit en resum, la planificació econòmica sota una premissa única, el benestar de la comunitat.

Medi ambient i política animalista

Per SOM la qüestió dels drets dels animals és absolutament prioritària, no un afegit més del programa com a altres partits. Per dir-ho de manera resumida i parafrasejant a un gran home, diríem el següent: "Ens hem de jutjar a nosaltres mateixos, com a catalans i com a nació, per la forma com tractem als nostres animals."

Encerclats com estem avui dins d'una dinàmica més i més artificial estem perdent la sensibilitat envers el món natural, s'està produint un trencament ontològic que hem de frenar i revertir, aquesta serà una tasca preferent.

SOM partidaris aferrissats d'una ecologia integral i nacional, perquè el maltractament dels animals i el medi és un atemptat contra la nostra terra, Catalunya.

Entenem que l'home ha de ser el guardià de la natura, no el seu amo, som part d'aquest sistema. Tanmateix com "animals superiors" amb possibilitats d'influir sobre el món, tenim una responsabilitat extra envers el medi ambient i la resta de criatures.

Però atenció, la nostra posició no se situa dins de la tradició humanitarista que cerca prohibir el maltractament animal entenent-lo com una mala disposició de la naturalesa humana, sinó pel maltractament en si mateix. La protecció dels animals com a éssers naturals, ho serà per si mateixos i no en relació als homes.

Tanmateix advoquem per superar l'oposició antropocentrista entre animals domèstics i animals salvatges, de la seva utilitat o nocivitat per l'home. En el mateix esperit exigirem la prohibició total de la vivisecció (que avui dia és, a més a més, innecessària).

En aquesta concepció, lògicament, l'economicisme pertany a un pla inferior i no ha de servir, no pot servir, com referència per a decidir què i com es fa amb la natura (amb tot i això no deixarem de dir que en qualsevol cas la protecció de la fauna, la natura i l'ambient és també "rendible" per l'home a mig i llarg termini).

Concretant:

Agreujament al codi penal de tot maltractament animal i atemptats contra el medi ambient.

Derogació immediata dels articles que dins les lleis corresponents, permeten a religions i costums estrangeres el sacrifici amb dessagnament i sense atordiment previ dels animals (rictus Halal i Kosher).

Manteniment i ampliació, sempre que es pugui, dels monuments o "parcs" naturals, entenem que la seva preservació té un interès científic, històric i patriòtic.

Restricció i control exhaustiu de la caça, també aquesta activitat, entre campanyes per la seva minimització, ha de ser totalment reenfocada, el caçador ha de ser el primer a preocupar-se perquè les presses es reprodueixin i es preservin en un entorn natural sostenible.

La nostra aposta passa indefectiblement per la progressiva supressió de l'energia extreta dels combustibles fòssils. No és tan difícil, només cal la voluntat política i social per fer-ho. Catalunya amb el seu clima i situació geogràfica pot i ha de ser capdavantera en el seu desenvolupament, un desenvolupament contínuament frenat pels obscurs interessos, embrancats fins al moll de l'os, del sistema liberal-capitalista.

El nostre suport a la pagesia, l'autèntica base humana del país, per aconseguir un món rural fort no tindrà cap límit. També aquí aplicarem la nostra divisa, primer els nostres productes que els de fora.