26 març La pobresa de Rajoy versus l’indigència dels processistes.
Si les lleis no es canviessin i els tractats no es trenquessin ….. encara estaríem al neolític.
L’argumentació del president de l’estat espanyol, defensant una mena d’immobilisme petrificat per lleis, reglaments i tractats, que no es poden canviar és d’allò més pobre, i els seus intents patètics per aconseguir una declaració de la unió en aquest sentit, aprofitant la reunió dels 60 anys del tractat de Roma, s’han saldat amb un fracàs.
Això no obstant …. D’aquí a veure en aquest “no” un triomf independentista, una crítica implícita o un correctiu a les polítiques de l’estat espanyol per com porta i gestiona el tema català, hi ha un abisme.
Cal repetir-ho mil vegades més?, la U.E. no és amiga d’aventures, l’estabilitat a tot preu de fronteres endins és la principal meta. La U.E. NO s’implicarà mai en l’afer de Catalunya, les esperances que “es mulli” per donar suport a la independència són infantils, un autèntic engalipador per innocents que s’agafen a un clau rogent, tipus viatge dels “tres tenors” a Brussel·les.
Només hi ha un camí, el dels fets consumats i aquest camí ara mateix està completament fora de programa amb els governants que tenim a Catalunya.
En el tema nacional, des del nacionalisme, només nosaltres.
SOM catalans
SOM nacionalistes
http://www.elnacional.cat/…/rajoy-independentistes-no-cabud…
Ho sentim, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.